ÀFRICA - les cartes

 









A qui se li acut! 
Transposo -a la mateixa escala- la recognoscible silueta del meu país damunt d'un punt del Sàhara i, què em trobo? Que tota la xarxa viària quedaria reduïda a una estantissa pista, sense abalisar i que no mena enlloc; i amb una xarxa hidrològica consistent en un oued per on deu baixar-hi aigua cada qui sap quan. I prou! Ni ni un trist pou, ja no dic una font o un oasi. (Corro a dir que hauria pogut triar llocs pitjors on ni pista ni oued...)

 
Passa que, arranjant l'estudi, m'he retrobat amb l'ultraclàssic mapa Michelin Afrique-Nord et Ouest que farà un any vaig treure de l'arxiu per a seguir-hi les vicissituds de la primavera àrab. 
I quin immens territori per a somiatruites recull aquesta carta! Tot el Magrib, el Sàhara  i el Golf de Guinea sencers, i part de l'Àfrica equatorial... La d'hores felices -des del 1984- he passat recorrent-lo! No pas somiant-hi -com tants i tants folls de la nícia velocitat- Dakars imaginaris, sinó traçant-hi rutes envers els fabulosos roquissars dels massissos saharians i la història pintada que els decora.
Com no imaginar aquest llençol cartogràfic desplegat damunt la sorra i il·luminat pel foc del campament?
-Demà sembla que de sed no en passarem... Millor serà que ens aturem al pou d'Oyou Bezzé Denga, que la d'Agadem és una aigua mediocre i salabrosa...
* * *


Aquest vell mapa em remet a un de més nou i, alhora, més antic. Com una addenda al deliciós lot nadalenc que em va arribar de Vic, a l'interior de la bossa que em va entregar el conserge del IEC m'aparegué una carpeteta que contenia l'edició del Barholomew's africà del 1944. Era un detall que em feia arribar l'Skaôi (o com s'escrigui en bon finès) des del Comtat, i via a saber quina mena de zig-zags per Europa. Gràcies de nou, ex-comtessa!

És un mapa que, desplegat, ho rememora tot de les insuportables fronteres colonials d'aquells dies no tant llunyans; i recorda fort als mapes que havíem d'acolorir amb pastels Goya com a deures de geografia.
També, el 1944 de la seva edició em fa pensar en una altra possibilitat, una de semblant a la que recordava Estanislau Torres en aquest escrit: Fèiem córrer les xinxetes damunt d'un petit mapa de Catalunya. Quan va començar l'ofensiva republicana de l'Ebre, endavant. No gaires dies després, i encara que molt lentament, endarrere...”  Vull dir que el mapa estigués perforat pels senyals de les xinxetes clavades per un primer propietari anglès tot seguin la victoriosa campanya del Montgomery al nord d'Àfrica. Cosa impossible, doncs, com és ben sabut, els aliats ja havien fet net de nazis aquell territori un any abans, al 1943.

16 comentaris:

garbi24 ha dit...

una Catalunya sense ni un km d'ave, sense politics, exés d'habitatge......un tros de terra sense crisi. Bé potser una crisi d'aigua.

en Girbén ha dit...

La pega, Garbi, serien els indígenes de la zona. En l'actualitat, convertits en uns bandolers integristes que et segresten en menys que canta un gall.

Carles Hernando ha dit...

Home el 153!!!! que faríem sense aquest mapa...

en Girbén ha dit...

Oi, Carles, que el 153 és, no una perla, una rosa del desert?
També tinc el 969, perfecte, sense ni un estrip als plecs... No fa la pena que deu fer el teu.

Galderich ha dit...

Mapes... sempre amb l'estrip al mig i veig aquests que estan com nous!

Jo dec ser un manasses!

en Girbén ha dit...

No et torbis, Galde! Com passa amb les rentadores o els autos, el paper dels mapes d'avui no està pensat per a durar. T'ensenyaria antigues edicions de l'Alpina en un estat acceptable després de dècades de motxilla... Impossible amb els seus actuals couxés.
La Michelin encara va resistir-se al canvi de papers, però diria que al final va acabar cedint-hi.

en Girbén ha dit...

Ara que hi penso, Galde. Hi ha l'alternativa dels mapes impresos sobre una làmina de polièster tan fina com el paper; submergibles i indestructibles (a excepció del foc)... Als països avançats l'oferta és gran. Aquí només en conec la curta sèrie (3) de mapes hivernals de l'Alpina.

Carles Hernando ha dit...

Com ho saps, el meu 969 està fet un nyap. També conservo el primer que vaig tenir del Marroc un llençol editat a Alemanya de l'any 1984 amb moltíssima toponímia i ara els de polièster que també es trenquen a les cruïlles dels plecs.

Durant força temps el full Michelin del Marroc es va deixar d'editar per què no incloïa el Sàhara Occidental, de fet el 169 l'anterior al 969 te'l requisaven a la frontera, el 969 va ser el primer amb el Sàhara "incorporat" sense cap ratlla que el separés del Marroc, després, les noves edicions van canviar al número 959, curiosament en aquests sí que hi ha una ratlla, però només informa del que és a la llegenda en àrab.

en Girbén ha dit...

Carles: Com podia no encendre la metxa cartogràfica que m'ensenyaves?
I quina peça estem fets els apassionats dels mapes! T'agraeixo la distinció que fas entre el 969 i el 959; ja et dic que la desconeixia. I mira si en diu de coses de com n'és de política una representació del món que considerem innòcua!

Ah, em consta que els polièsters només acaben cedint després d'un perllongat maltractament. És que ja t'hi veig: plegant-lo i replegant-lo per tal de contreure les àrees desitjades.

en Girbén ha dit...

I quina una, Carles: si acabo de veure't a l'Espai Terra! I l'aspiradora d'escarbatets?
Diga'm presumptuós, però et canvio una espècie al meu nom per l'antic desplegable d'insectes que sé tan cobeges... Prou sé que no és raó raonable... Res mereixedor d'un pas a la posteritat.
Disculpa'm, no em facis cas. Que tan sols volia preuar la teva feina en pro de l"MSS".

Carles Hernando ha dit...

Fet Jordi! et dedicaré una espècie nova descoberta a la darrera fornada de mostrejos que he fet a la Serralada Litoral, de Badalona per ser exactes, Paratyphlus girbeni t'agrada com sona?

Eduard Ariza ha dit...

Ara es qüestió d'anar provant a veure com quda la silueta catalana al damunt d'altres continents.

en Girbén ha dit...

Amb la flaca que tinc pels estanfilínids, Carles..., no imagino nominació més adient!
Vull saber-ho tot del meu escarbatet endogeu.

en Girbén ha dit...

Si vols, Eduard, te la planto damunt un no res amazònic, siberià o antàrtic; on aquella lletania publicitària de la Damm del "Tenim..." quedaria reduïda a res.

LEBLANSKY ha dit...

Una altre eina per a somniar: els mapes! I el d'Àfrica, per damunt de tots els altres, com bé sabia el gran Tartarin ;)

en Girbén ha dit...

Leb, no figura que el Tartarin va anar a la cacera del mític lleó nord-africà; el mateix que ens recordava el Carles a Les Cròniques del Mont Mutia?