BIBLIOHALTEROFÍLIA enciclopèdica

I mira si en són de pesats alguns llibres...

Ahir, a recer del fred, em vaig ocupar d'una d'aquelles feines que es van endarrerint i endarrerint, durant anys, fins que la seva necessitat s'imposa. S'imposa de ple quan ja no hi ha manera d'entatxonar cap més llibre a les lleixes i els més de 50 prestatges de la biblioteca fa temps que s'han convertit en un cafarnaüm. 
De la crisi en la que estàvem instal·lats ja en teníem notícies, però va esclatar amb l'arribada del llegat bibliòfil de l'avi de l'Anna, en Joan Baptista Claret (veure Wiki). Un conjunt de peces del màxim interès i diversitat: des de les completes il·lustrades del De Musset, del 1875, a la sèrie dels lírics catalans editada al 1938; en un format tan petit que fa pensar que anava destinada al front. Conclusió de tot plegat: tocava fer de bibliotecari durant llarga estona.
La primera acció va ser la de generar espai. Una fase que podríem anomenar de BIBLIOHALTEROFÍLIA. Ja és que l'halterofília sigui un dels esports més antics. Se'n té constància de la seva pràctica, fa 5600 anys, per part dels primers emperadors xinesos. També són xineses les primeres mostres de paper conegudes, exactament d'ara fa 2020 anys... Si és que tot lliga!  A casa vaig poder practicar, intensament, l'alçament de pesos morts de paper en format enciclopèdic. Potser no sigui olímpic, però us asseguro que traginar i relligar enciclopèdies és un dels més fatigosos esports de saló. Per a resumir-ho en una imatge aquesta pot valdre perfectament:
Als 66 kg de pes que aquí consten caldria sumar-hi el desplaçament dels 15+2 volums de la primera edició de la GRAN Enciclopèdia Catalana (poca broma!) i l'enfilada, a més de dos metres d'alçada, d'una enciclopèdia temàtica de la que encara no em vull despendre.
Retornant a l'espectacular desplegament de la Salvat, que no trigarà a conèixer el local d'un drapaire (i és que per bibliofrènic que siguis de tant en tant cal fer cura i net... Si algú té interès per algun d'aquests lligalls que sàpiga que disposa d'una quinzena de coll per a llençar l'avís), al contemplar-lo així, inert i desestimat, se'm fa present el temps pacient de la seva edificació en forma de fascicles. I què bé anaven els cromets de les portades de la Salvat 4 per a guarnir els treballs escolars! I què dir-ne del psicodèlic TBO de les contraportada dels Vectors?
Fins i tot, inspirat per l'esperit enciclopèdic que tan bé representen, se m'acut d'avaluar la massa d'aquest munt de paperassa en la seva forma original d'arbre. Per a semblant propòsit disposo d'un patró de primera, el vell escambell de pollancre que, des de fa anys, perllonga la meva butaca de la sala com a tauleta o reposapeus. Només hauré de traspassar les mesures que em dicti aquest fustot -prototipus de les fustes papereres- al fust d'un arbre real. El resultat -per aproximació- no deixa de ser curiós: per a editar tots aquests toms fou necessari un tros de tronc de pollancre de +/- la meva estatura.
Quan l'Anna -enderiada a la cuina preparant un munt de cassoles diverses però totes bones- em veu removent la GEC, no pot estar-se'n de pronunciar la lletania que sap des de petita: A-Ami / Ami-bag / bag-bui / buix-cept / cer-Curn / curo-Espal / Espam-Garri / garro-Kef ... (¿I aquesta presència de les majúscules?).  Aquí no puc estar-me'n de recollir l'aleatòria progressió que permetia endinsar-se amb peu segur pels milers de pàgines d'aquestes enciclopèdies. Valgui l'afany com homenatge a l'enorme servei que ens varen fer.
 

14 comentaris:

Eduard Ariza ha dit...

Ostres Forvial!! Això de la bibliofilia amb mesures d'arbres incloses, no te preu.
Jo mai no he tingut una enciclpèdia, però és clar, ja no estan de moda.

Galderich ha dit...

Cal dir que em solidaritzo amb tu? Jo això ho he fet i encara tinc problemes. És curiós com internet ens permet despendre'ns del que abans era un autèntic tresor...

Qui diu que el saber no ocupa lloc?

Lluís Bosch ha dit...

Això de la bibliofília té alguna cosa de Síssif, decididament.
Jo acabo de superar un trasllat i la darrera cosa que vaig empaquetar van ser els llibres. I ara encara dormen dintre les caixes, perquè em costa carregar-los de nou estanteries amunt.

Puigmalet ha dit...

Sóc dels pocs que deuen haver comprat la GEC al segle XXI, tenint-la tan disponible a la xarxa. I provocant un disgust enorme a mare que em cedia gustosa la seva primera edició... Re com el paper!

Clidice ha dit...

Digues-li a l'Anna que no és l'única que havia memoritzat els "títols" de la Catalana. Si és que ja veus amb què ens entreteníem abans!

en Girbén ha dit...

No em diràs, Eduard, que li faries fàstics a un autèntica Enciclopèdia del Diderot.

en Girbén ha dit...

Home, Galde, si en fa d'anys que la "Monitor" va deixar de ser un tresor! I el saber ocupa lloc i temps, molt de temps.

en Girbén ha dit...

Lluís, espero que no tinguis una emergència bibliòfila i hagis de començar a obrir caixes a l'atzar. Bé, també pot ser que tinguis meticulosament anotat el contingut de cadascuna.

en Girbén ha dit...

Tu, Gazo, tranquil! Quan arribi la tempesta solar i peti tot, electricitat i Internet, amb un cap d'espelma podràs seguir mantenint un focus de saber.

en Girbén ha dit...

Clidi, quan fem una trobada espero que tots puguem ser testimonis d'un duel de la catalana entre vosaltres dues.

Enric H. March ha dit...

Aquest exercici d'esporgar l'he hagut de fer manta vegades i, amb el temps, sempre he lamentat haver-me desfet d'algun llibre.

Ja que t'ofereixes, em demano els Vector... Sí, me'n vaig desfer fa temps.

en Girbén ha dit...

Enric, ja passa amb les esporgues que acabis lamentant alguns dels talls. El que sí no té remei és la tala rasa Recordo una masia que, després d'anys d'acollir una comuna, va ser abandonada. Resultava corprenedor veure la deserció total de la biblioteca que els havia inspirat. Aquelles piles de libres de l'anarcosindicalisme a la psicologia jungniana, del situacionisme a la meditació transcendental, de l'antiautoritarisme a la psicodèlia... Tots amuntegats com si fossin pinso per a les rates.

Queda reservat el VECTOR 1 a nom teu. Sortosament és un pes mosca a escala enciclopèdica.

Biblioaprenent ha dit...

Si no tens inconvenient posaré la paraula Bibliohalterofília en el proper Bibliodiccionari XIX del meu vlok, i també posaré la teva fotografia ( la dels llibres)i un troçet del que dius perquè es vegi clara la definició que tu ens dones.
Gràcies.

en Girbén ha dit...

Cap pega, Biblioaprenent, cap ni una.
Aixequem tots els llibres més amunt del cap!