Final


Després de l'apunt d'avui, baixo la persiana del Foravial.
Sé que ara se'm gira la gran feinada del difícil silenci;
com sé que -tal vegada- voldré retornar vestit amb una altra capa.
De moment només vull que aconseguiu recollir alguna de les merescudes besades que us adreço.

25 comentaris:

Amaroq ha dit...

Tornaràs... nuetet o vestit amb altra capa, però sempre es torn

Salvador Macip ha dit...

Esperem el retorn, doncs! Que vagi bé la feinada!

lolita lagarto ha dit...

ja espero veure't amb el nou vestit..
encara que aquest vestit m'agradava força, no l'oblidaré..
però no triguis gaire, d'acord?
jo n'he recollit una, te n'envio una altra, espero que també t'arribi.
fins aviat!

Enric H. March ha dit...

Buscarem en el silenci el ressò del Foravial. Sempre queden les paraules.

Mari a ha dit...

El silenci no existeix... potser no escoltarem res nou, durant un temps.
A reveure!!! ?
Besada de tornada.

Jose Antonio ha dit...

Madre mia!! Ahora que me engancho de esta forma al Blog resulta que es cuando "tancas la paradeta". Pues nada, espero que sea con retorno, ya sea en este mismo sitio u otro.
Si me entero allí te estaré siguiendo.
Un abrazo.

Brian ha dit...

A reveure. Si quan tornes estic per aquí, ho celebrarè, i si no, uns altres prendran el relleu.

Jaume Llanes ha dit...

Confesso dolor per la pèrdua, però també alegria per l'esperança que ens dones. T'espero -el temps que calgui- fins que vinguis amb la nova pell.

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, espero que el títol estigui equivocat. Fins aviat, company :)

garbi24 ha dit...

Si hi ha esperança de tornada.......esperarem que es compleixi. Ja avisaràs si canvies de vestit

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Et desitjo bon camí.

Galderich ha dit...

Esperem que la tornada sigui quan toqui i amb nova empenta que no te'n falta!

Fins aviat!

Allau ha dit...

Jo aquests adeus ja me'ls prenc amb un gra d'escepticisme. I en última instància sempre ens podem retrobar als carrers de la vida. Fins llavors, amic!

Sergi C ha dit...

Tota 'gran' obra mereix un final digne, i aquest així ho és. Gran ni per tamany ni per edat, si no per que va més enllà del comú.
El Foravial m'ha ensenyat a llegir l'entorn d'una altra manera.
Fins aviat.

Ferran Guerrero ha dit...

Com sempre t'esperarem,
fins ara.

Llop Estepari ha dit...

Company, escolta el meu udol. Ressona per valls i cingleres. És un udol que ultrapassa temps i espais amb plena confiança amb l’esdevenidor. Mentrestant, bona caça!
Aauuuuuuuuuu!!

Puigmalet ha dit...

Fins quan torni a tocar, blocaire exemplar.

Una foto que podria ser una coberta del Jarrett, per exemple...

en Girbén ha dit...

A tots: Tot ve arrel del desajust que percebo entre el feliç llimb del bloc i la vida diària i real. Deu ser que m'estic fent gran, però ara me'n sento, i molt, de les negatives que rebo als meus estimats projectes. Són uns NO de carn i ossos que t'exigeixen l'abandonament d'uns vaixells que havies mimat des de les mateixes drassanes. Ara noto que em cal rumiar alguna sortida a aquest gran desgavell. Desconec quina... D'entrada se m'ha acudit recórrer a l'equilibri del silenci. Suposo que de nou torno a equivocar-me.

Gràcies a tots per l'alè que m'adreceu.

Lluís Bosch ha dit...

Anava a deixar un comentari potser tòpic al teu text, però llavors m'he posat a llegir els comentaris i finalment el teu contra-comentari anterior. On s'insinuen o es diuen moltes coses. No sé pas... equivocar-se és la única forma que tenim d'aprendre, els humans. Jo treballo justament en el sector de l'error i el nou intent, fins que un dia hem fet el "salt" i hem après. Cada dia dia m'equivoco molts més cops que no pas encerto. però no hi ha cap altre camí.

en Girbén ha dit...

Ui, sí, que me'n descuidava. La foto és del meu espectre reflectit a les lleus boires matinals del cim de l'Olkartxategui; un abrupte gep de rogenca pedra d'esmolar que tanca pel nord la Vall del Baztan. Les certeses és millor no silenciar-les.

"PACA" ha dit...

...això es injust!ara si que hem donc compte que estem en crisi...
com diem els camioners:bon viatge i millor retorn!

marta (volar de nit) ha dit...

Espero llegir-te i rellegir-te ben aviat i sento el que entenc que dius en el teu comentari. Potser tocarà lluitar encara més? Somiar encara més fort? No ho puc saber. Amb un vestit o un altre espero no perdre't de vista aquí, allà o on sigui. Més de mil besades, somriures, estrelles i laberints meravellosos.

Anònim ha dit...

Jo també, trobaré a faltar la lucidesa i la profunditat de pensament i acció. Ens deixes una mica orfes, perque la veritat sigui dita, no hi han moltes págines com aquesta. Merci Girbén, a mi, m'has enriquit. RZ

Carles Hernando ha dit...

Final de què Jordi? No crec que puguis estar massa temps sense dir la teva. És evident que quan fallen els projectes, les il·lusions, en definitiva allò que ens fa viure i que necessitem com l'aire que respirem, ens endinsem en una mena d'estat estrany que no m'atreviria a definir com a frustració, és un altra cosa dificil d'explicar i que jo, sense anar més lluny pateixo de tant en tant.
Per la meva part només dir-te que espero que no triguis en tornar i que en tema de bitxos podem mirar de fer alguna cosa, d'acord?

Clidice ha dit...

El blog ets tu, però no ets tot tu, per tant espero poder gaudir del tu (i de la mestressa) des d'una altra perspectiva a curt termini. Els NO no han de ser motiu per res més que per seure a meditar noves estratègies. Fins aviat! :)