La fredorada

Com que el cas que li fem al bosc és tan escàs potser no ho diguin per la tele, però aquesta fredorada és una cura de primera per als nostres arbres. Se sap que no hi ha antisèptic millor que el fred viu per a guarir-los de tota mena de mal·lures i plagues. Fins i tot s'ha establert que la dosi ideal d'aquest remei són unes mil hores anuals de rasca. Fora d'aquesta prescripció en quedarien algunes espècies clarament termòfiles com els garrofers. La memòria arbòria encara recorda els estralls de l'hivern de 1956 en els nostres garroferars; i no hi ha ni interès ni mans suficients per a abrigar tants peus com en tenim.

En un altre ordre de coses la fredorada ens ofereix l'ocasió de viure una de les mes altes experiències estètiques. Com que som una mica garses i ens criden de mala manera els brills cristal·lins, a qualsevol aiguamoix o degotall, font o rierol, a qualsevol corrent o saltant d'aigua i des d'arran de mar, ara podem encertar-hi l'infinit i màgic espectacle del glaç. 
Diria que se'm fa la boca aigua sinó fos perquè ja imagino aquesta aigua sobtadament glaçada. Millor dir em deleixo perquè arribi el dilluns i, amb tot l'abrigall polar i un termo de brou, corri a gaudir d'un tast d'aquesta gèlida orfebreria. Ni tan sols caldrà que vagi lluny si la puc trobar a la cantonada. Com a precaució, no estarà de més que m'emporti els grampons i el piolet; així tindran l'ocasió de conèixer la Serralada Prelitoral amb la que mai han tingut tractes, a excepció d'algun corredor de les Roques de Glaç a la Nord del Montseny.

Qui de veres ha d'estar més content que un gínjol ha de ser el col·lectiu de fanàtics escaladors sobre gel. Jo, si fos d'ells, demanaria una setmana de baixa per motius personals i m'ocuparia d'estrenar tantes línies inèdites de glaç com han aparegut aquests dies en cotes baixes. Ja imagino llocs com el garrotxí Salt de Sallent, o el Boter de Santa Maria a la Valldarques, o la Foradada de Cantonigròs, o la Barra de Ferro de l'Esquirol, o[...], convertits en impecables columnes de gel de llei. També em ve al cap una de les grans lliçons del glaç, el de la seva precària naturalesa. Aquí en teniu una bona mostra:

9 comentaris:

Galderich ha dit...

Ep, que vagi bé dilluns i a xalar com el primer! Sempre m'ha meravellat l'escalada sobre gel.

matilde urbach ha dit...

Espero que deixi de bufar el vent, Girb. Per dilluns, vull dir. Del nord, sec, glaçat i esmolat, que m'enrampo fins i tot amb les agulles del monyo! N'aquesta hora estem a 0º, però amb la velocitat que porta la bèstia, la sensació és d'uns 7º sota. Estic per ficar-me paper de diari per sota el polar. I pedres a les butxaques!

en Girbén ha dit...

Galde, que quedi clar que la meva única intenció és estètica, la de contemplar i enregistrar el fenomen.

en Girbén ha dit...

MU, la solució existeix. Apunta, que el nom és enrevessat: Omni-Heat Electric de la casa Columbia. Anoracs, pantalons, botes i guants, tot calefactat per una làmina elèctrica interna. Amb això s'ha acabat el passar fred.

Carles Hernando ha dit...

Faré un rodolí:
Li hauré de treure la pols als Piranha,
però el cos ja no m'acompanya.

en Girbén ha dit...

Carles, deixa'm explicar als profans que els "Piranha" de la Simond són uns dels millors piolets de cascada mai fabricats (l'ús del plural correspon al l'imprescindible joc de dos: piolet i maça). El nom de Piranha prové de l'esmolada dentició que presenten les seves fulles.
Pel què fa al lament del segon vers només dir-te que fa temps vaig haver de deixar de picar per prescripció mèdica.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El 56 teniem el gel a l'eixida de casa, amb el tub que baixava del dipòsit ben embolicat de draps vells.Fins i tot el safareig glaçat.
Afortunadament ara cal explicar a molts què eren el penellons.
Apa, a gaudir demà.

en Girbén ha dit...

Xiru, la mitologia familiar atribueix la fredorada del 56 a ma germana, nascuda el 31 de gener d'aquell any.
Els inesborrables rastres de penellons a les meves orelles me'ls vaig guanyar fent la instrucció a la base de Reus durant un gèlid hivern.

Eduard Ariza ha dit...

L'escalada sobre gel és un dels esports més atractius, des d'un punt de vista estètic, que he hi ha.