Un escampall de darrera hora


Per quin munt de temes pendents ja no creuarà aquest foravial!
La màgica llum luciferina de les lluernes en seria un...
La creació del Sindicat de Xamans Siberians a fi de defensar-se d'una creixent patuleia d'intrusos, en seria un altre...
La revifada de l'encara fort esperit colonialista que hi ha darrera dels rescats europeus... I per què no?

I que lleig serà no esmentar la joia dels dies passats amb els residents eclíptics d'enguany!
(Si fos sensible, jo no em perdria la imminent ocasió (21-VII-2012) d'escoltar-los en viu amb el cel a tocar!)

Tanmateix, no és hora de lamentar-se pel que no serà sinó l'hora d'agrair-vos que, amb la vostra atenció,
aquest foravial, que en origen era només un adjectiu oblidat, hagi esdevingut un topònim reconegut.

I ara vull dir-ne alguna de la mudança al nou de trinca EXTRAMURS; alguna de mínima si aquest haurà de ser el to del futur.
- Que, si fonamento els meus plans en quinquennis, el foravial ja complia quatre temporades.
- Que sentia l'alè del fantasma intolerable de la repetició (seccions, ara amb 31 entrades, són la punta d'una realitat que supera les 800).
- Que necessitava emmotllar-me a la variació de condicions ambientals anant a menys, com tothora se'ns reclama.
- Que, creativament, aspirava a un espai exigent que s'abstingués de la facilitat fotogràfica tot reivindicant l'audàcia del "fet a mà".
- Que, conscient de l'embelliment biogràfic que tant possibilita el gènere blocaire, em calia un nou punt de vista més distant i sincer.
- Que s'havia de fer front a les amenaces constants de l'urbanisme despòtic vigent; sempre maligne beneficiari d'anorrear qualsevol espai de memòria comunitària.
- Que, addicte a fabricar-me artefactes reflexius, vaig fer un relleu excitat d'escaiola que representava, a l'engròs, l'àrea metropolitana on ara em concentraria.

D'aquest relleu, després d'unes manipulacions i d'afegir-li un logo retolat a raig, va sorgir-ne la que serà la capçalera del meu EXTRAMURS.
I, com que ja lamento la pèrdua de l'opció audio que suposarà el meu nou espai, us deixo amb l'inspirador retrat suburbial d'en Mompou.


Res més oportú, ara, que un tast dels apunts del mateix Mompou sobre els seus elegants paisatges suburbials :
"A l'extrem dels carrers amples, quan la ciutat es desfà en petits barris obrers i més enllà de les barraques dels gitanos, un camí puja a la muntanya..."
Digueu-me menut, extemporani o coix, però més m'adelita aventurar-me per la certesa d'aquest camí enfiladís que la pretensió d'una descoberta -prefabricada i comercial- de qualsevulla llunyania.

Abans d'encetar la seva publicació, l'Extramurs ja compta amb l'abundosa provisió d'unes 75 entrades (que miraré d'anar dosificant a raó d'una cada deu o quinze dies). Afegiu-hi la cinquantena de llocs només embastats que resten a l'espera... I, per dades obtingudes sobre el terreny, aquest exigu territori encara pot donar de si algun centenar més de temes definits. Corro a dir que no pretenc exhaurir-los.

9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Un apunt dens, que cal llegir a poc a poc. És evident que els balanços et surten positius (coi, com haurien de sortir, sinó?). I que fas la llista llarga dels temes pendents, perquè hi ha vida després de la vida...
Acabo de visitar aquesta primícia dels Extramurs, no res, que segueixo sentint enveja.
Si tot va bé ens veurem aviat, a Castelltallat.

Galderich ha dit...

Tot un manifest de la Mort i de la Naixença d'uns blocs... perquè parlen de Vida.

PD: Per cert, l'enllaç del 21 de juliol no funciona.

en Girbén ha dit...

Galde, als demiürgs de pa sucat ens encanta l'obra d'escaiola: consistent alhora que fràgil, permet fabular obres magnífiques amb un cost regalat. Unes possibilitats que la fan propera als blocs.

Ja he arranjat l'enllaç del 21 de juliol del 2012.

Sergi C ha dit...

Em complau veure que la teva escaiola metropolitana és ben generosa en quan a extensió. A déu gràcies que hi soc dintre.
Hi trobaré indrets 'meus' a l'Extramurs?
Ja friso per anar-ne descobrint les entrades.

Ah, i si vols abstenir-te de la facilitat fotogràfica, deixant només de banda els píxels l'exigència assoleix nivells altíssims. La plata s'ha de treballar, i molt.

en Girbén ha dit...

Ja t'anuncio, Sergi, que l'esquifit territori pel que pretenc escampar-me és el que resta més il·luminat al logo d'Extramurs; on Cerdanyola, Ripollet o Badalona ja són unes quimbambes al límit de les possibilitats d'una T10 d'una zona. I és que, fora d'excepcions, penso desplaçar-me en transports metropolitans.

M'afegeixo a la teva vindicació del pacient treball amb l'argent -que en quant a plasticitat mai li podrà fer ombra l'or-...
Saps que no vaig assabentar-me del 23-F perquè vàrem passar-nos vespre i nit reclosos en una cambra fosca ampliant els negatius d'una sessió on una mossa i jo fèiem de models? Ara seria un plimplam, als 5 minuts ja estaria penjat a la xarxa.

Enric H. March ha dit...

Som-hi, Girbén!

en Girbén ha dit...

Com pots veure, Enric, ja he passat de la paraula al fet.

Sergi C ha dit...

Prou extensió et dona una tarja d'una zona; els terrassencs no podem arribar ni a la població veïna.

Bon viatge. Et segueixo...

en Girbén ha dit...

No rondinessis mai, Sergi, de la teva condició d'egarenc; que, amb el temps que a mi em cal per abastar els peus de l'humil Collserola, tu ja pots estar entaforat a l'Avenc de Can Torres.