Llefiscós i serpentí





Llefiscós i serpentí ho és el Congre segons Josep Pla (i això és el que canta el David Picó), i , també, Llefiscós i serpentí és el temps (i el Congrés) que ara ens pertoca; amb la diferència que amb aquest, tan poc mengívol, no hi ha qui en faci un suquet.





Com que havia anat seguint el creixement del projecte no vaig poder estar-me'n de col·laborar-hi en la part on m'era possible, la gràfica.  I, com que això de  Tick Domèstic em remetia a les labors, vaig aplegar una bossa de les tessel·les de llana que ma mare, incessant,  va teixint. Un cop feta la tria, vaig treure a passejar el petit escurçó que mantinc en conserva al meu museu particular d'Història Natural... 


Ja que hi érem, també vaig fabricar-li el video-clip de la cançó que més m'agradava, la del joguinós títol Amb l'aigua al coll; la que comença així: No tinc colors per pintar la lluna / No tinc un casc per semblar gegant / Sóc bicolor, protozou i engruna / Ininterrompudament aspirant  Desprès,  em semblava escoltar una frase que sota-signo: No tinc de res però tinc cultura... (per un error en la meva audició fortuna esdevenia cultura).
Al clip hi surto com el jesuset -nuet, nuet- i  amb l'aigua al coll.


Tot plegat queda millor explicat a la nota de premsa on se'ns convoca a la imminent presentació del disc. No cal dir que tothom que tingui interès hi està convidat.

PRESENTACIÓ DEL DISC DE THE DOMESTIC TICK BAND: LLEFISCÓS I SERPENTÍ


La banda emergent de l’escena underground barcelonesa The Domestic Tick Band presenta el seu nou disc Llefiscós i Serpentí. Ho fa el 19 d’abril a les 23h. a la sala KGB de Barcelona. 

A la presentació es projectaran en primícia peces audiovisuals basades en algunes cançons del disc, gràcies a la col·laboració i la aportació desinteressada  d’artistes, professionals de la comunicació i directors reconeguts del món del video clip, el cinema, el documental i la televisió com ara Victor Morilla, Joan Costa, Alfred Picó, Enric Folch, Enric Bach o Jordi Girbén entre d’altres.  

Seguint la filosofia de The Residents, els membres de The Domestic Tick Band es mantenen en l’anonimat (menys David Picó, que exerceix d’improvisat mestre de cerimònies). Després de presentar en cercles molt reduïts el seu primer disc l’any 2008, aquest segon disc, més brillant i divers però igualment enigmàtic, surt a la llum amb la voluntat de deixar-se veure i escoltar a un públic més ample. El disc el componen 22 cançons en català excepte algunes interpretades en idiomes versemblants o iniciàtics. Per la seva vocació tecnològica però deliberadament domèstica i nòmada, la banda ha estat qualificada com un exemple pioner del Proto Technomad Sound.

I com a mostra de les projeccions de la presentació, un botó, o més ben dit, un clip: https://www.youtube.com/watch?v=r5Graqbct_c

6 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Estarem al "tantu". Les imatges del vídeo, magnífiques! I quina gran labor l'aportació gràfica!

Galderich ha dit...

El cul inquiet d'en Girbén torna a la càrrega amb qui sigui.

Mirarem de ser-hi perquè un concert així no passa cada dia.

Per cert, els disc fantàstic amb el "tapete" de la iaia però el tema tipografia de la portada no ha quedat ben resolt, grinyola. Ja saps que hom busca la perfecció on cal per sistema, una deriva presocràtica... ;-)

Josep Batlle ha dit...

Veig que el teu virtuosisme va més enllà de ser un mag de la paraula. Queda ben palès en la composició de la portada i el video. Felicitats i salut

en Girbén ha dit...

Doncs al "tantu que va de cantu", Enric. El vídeo és del realitzador de "Salvados" o sia que no va curt d'ofici.

en Girbén ha dit...

Galde, més que "un directe" serà un concert indirecte.
Sobre la portada et podria explicar d'una experiència anterior. Recordo haver-ne fet una que va resultar tan superior al contingut musical que va acabar sent contraproduent.
O sia que estic d'acord amb tu, però hi ha una explicació.
Anit, sopant amb el David, em va comentar un acord general sobre la
bondat del disseny.

Com que ve al cas (per la tipografia), entretén-te amb la feina del Josep, el comentarista posterior. Ja et veig frisant per un "Missal de Santa Eulàlia". Això a:
http://www.arteilluminandi.com

en Girbén ha dit...

Josep, no em considero gens virtuós. Massa dispers, el meu fort és la composició més que el pacient domini de l'instrument, la finor de l'ofici, els acabats. Prou saps per on vaig.

El vídeo, com he dit, no és el meu. Quan m'autoritzin ja el penjaré.