Anar pel Món amb una arpa...

...  complica, i molt, la vida!
Això sí, pots plantar-la allà on vulguis que, com que no cal endollar-la!, sempre sonarà.











La Berta Puigdemasa -propietària de l'arpa que aquí veieu- té la tendència natural a fer-la sonar entre les regues d'albercoquers de la seva horta lleidatana. I en sap tant, d'aquesta cosa tan enrevessada com pareix que ha de ser això de tocar bé aquest moble formidable, que ja és capaç de fer-ho amb una clau anglesa -o amb unes alicates en el seu defecte.


Deunidoret amb l'operatiu logístic que suposa traslladar l'instrument des de cert antre deliciós del carrer de la Llibertat, des del cor de Gràcia, (on havia passat el darrer mes i mig pel gaudi de la concurrència) fins la cambra-estudi eclíptic de Cal Sala, al cor exacte del país. Una bateria, si més no, la pots desmuntar a peces (rotllo IKEA), però la tensió de les 47 cordes d'una arpa és tal que exigeix un moble d'una solidesa total; un moble com els d'abans, com de les darreries del XVII, que és quan es va començar a consolidar el que coneixem com a arpa de concert de sis octaves i mitja.


Al capdavall, amb bona voluntat, tot s'aconsegueix, i ara ja puc explicar que ajaçada al llit de la furgo, damunt uns matalassos lleugers i d'uns sacs farcits de ploma fina d'oca, i estacada entre coixins amb una vella corda d'escalada, una arpa tapada amb una flassada (no fos cas que ens passés fred) va passar una nit soterrada en un parking barceloní. Si és que... Si n'arribem a fer de coses... Tot sigui per una causa justa!
Només ha faltat que aquest matí hi carreguéssim la piragua i les dues pales per a tenir tot el quadre complet. Com per a què ens aturés la guàrdia civil!

10 comentaris:

Sergi C ha dit...

Noble ús el que has donat als sacs de ploma i a la corda de niló, ajaçar i assegurar una arpa.
Camí de l'eclíptica, potser?

en Girbén ha dit...

Com ho saps, Sergi!
Ja som en el buit de l'altiplà central amb una arpa i per uns quants dies. La cosa promet!

joan gasull ha dit...

El més agraït d'ella és que frisa per que la toquin....l'arpa vull dir.

Galderich ha dit...

L'arpa com a instrument ultramodern... m'agrada!

I ben tapada, que no passi fred!

en Girbén ha dit...

L'has ben encertada, Joan!
Perquè l'arpa petita de la Berta (la gran la té a París) és diu Dafne; el què resulta un xic desconcertant quan recordem el bell mite de Dafne i Apol·lo.

matilde urbach ha dit...

Oh, acabo de recordar l'arpa pneumàtica que va inventar l'hereu del marquès de La Gralla a Les històries naturals d'en Joan Perucho:

"Tot seguit els lacais, com obeint a una pantomima estudiada, desenfundaren l'embalum. Aparegué rutilant l'arpa pneumàtica. Era una màquina que en la seva estructura fonamental recordava l'arpa normal, si bé amb la diferència que arrencava d'una gran caixa de caoba proveïda d'uns pedals per a manxar, i de la qual ascendia un tub de dimensions considerables. Al final, aquest tub es ramificava en altres de més petits, i recordava vagament un orgue. Cada una de les cordes de l'arpa coincidia exactament dessota de l'obertura del tub que li corresponia. En conjunt tenia un aspecte fantàstic.
Josep Ignasi féu una reverència a la concurrència i, asseient-se en un tamboret davant de l'arpa, col·locà els peus als pedals. Començà a manxar amb força, tot dient que efectuava l'extracció preliminar de l'aire viciat. Efectivament, se sentí un soroll fenomenal, de vent que s'escapa per mil i un forats. Un cop acabada aquesta operació, l'hereu del marquès de La Gralla, mentre continuava manxant, aproximà delicadament les dues mans a banda i banda de l'arpa, fent una lleugera i graciosa inclinació del cap i, en el moment propici, amb gran inspiració, començà l'ària Casta Diva, de Bellini, naturalment sense la part dels cors."

en Girbén ha dit...

El bo del cas, Galde, és que, ja de noves, el cost d'una arpa és el mateix que el d'una furgoneta; i, mentre el vehicle no ha deixat d'anar perdent valor, l'arpa, pel contrari, n'ha anat guanyant!

La Berta -que no en té una sinó dues- m'explicava que una de les raons per les quals l'arpa ha quedat fora del camp de l'experimentació instrumental és, precisament aquest alt cost. Ja és veu perquè amb una guitarra elèctrica t'hi mires menys: si pel que costa una arpa te'n donen una dotzena... I de les bones!

en Girbén ha dit...

MUac, ets un sol!
M'havia passat per alt aquesta magnífica història natural...
I natural és, per la part que et toca, que vulguis insuflar el teu "pneuma" a la cosa eclíptica.

Enric H. March ha dit...

Digueu-me limitat, però jo l'arpa l'associo a Harpo Marx.

en Girbén ha dit...

Doncs, Enric, el Harpo havia de ser un home pacient: una arpa exigeix entre 3/4 i una hora diària d'afinació!