El Cicló Cleòpatra

Colpeix pensar que el cicló que s'ha abatut sobre Sardenya bé podria haver-ho fet damunt nostre.

Segons les informacions del Matí de la ràdio -molt d'agrair la seva precisió-, puc situar perfectament la part nord-est de l'illa on  ha causat més estralls. 
I aquí és quan m'apareix un problema, un neguit profund... 
¿Com superposar la textura dels nostres records, la d'un retall del paradís, a la destrucció d'aquesta nit?

 Des dels cims del Gennargentu, el sostre sard, la part més afectada és l'horitzó que aquí apareix.


Nit a bon port, entre cales i enllà dels espadats formidables.

 El Golf d'Olbia, un somni insuperable.

 La fantasia reconcentrada de Capo d'Orso.

La casa que vull no se l'endurà cap temporal.


8 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Vols dir que no ha estat un somni? I si no ho ha estat, els somnis ens donen la clau de com superposar retalls de realitat.

en Girbén ha dit...

És una possibilitat, no una solució, que valoro, Enric. També cal tenir present la rialla de joia dels nostres pagesos del secà; salvats per la campana. I què dir de les rieres i els rierols... Tous de neu i mar brava, estranys fenòmens lluminosos a Montserrat...

Josep Batlle ha dit...

Quanta fantasia en aquest lloc. Preciós! Malhauradament només amb aquests embats de la natura és quan l'esser humà s'adona que no ocupa el lloc de dalt de la piràmide.
L'endemà de l'aiguat del 2000 a Montserrat em va colpir els canvis que van patir alguns llocs de la Vall Mala. També l'alçada fins on els arbres havien estat erosionats per les pedres que corrien dintre el corrent, com si de paper de vidre es tractés.
Salut

Clidice ha dit...

Mai sé si doldre-se'n del clima és el que pertoca. Un tifó no és una nuclear, és força, és natura i "naturalitza" espais humanitzats. Ara potser et caldria tornar-hi a apreciar l'obra d'allò incontrolable. T'imagines tenir aquest poder generatiu?

Altra cosa són les morts, de les que sempre ens n'hem de doldre.

Galderich ha dit...

Quan hi ha un terrabastall com aquest de la naturalesa o de la inhumanitat i hi hem estat abans ens entra una espècie de neguit que els records ajuden a aprofundir...

en Girbén ha dit...

Sí, Josep, jo en recordo la urpada brutal a la canal que baixa de l'Hort del Malany. Un "malany... Si en sap d'explicar-se aquesta muntanya!
Deu ser que se sap filla de les inimaginables rierades eocèniques.

en Girbén ha dit...

Què deuen pensar, Clidi, les formigues, d'aquell nen entossudit que burxa casa seva, el seu món, amb un pal? Que els cau al damunt la ira d'un déu? Quin power que tinc! - es vanta el crio.

en Girbén ha dit...

Veus, Galde, jo que puc aprofundir ara ho faig per la part de les infraestructures sardes. D'acord que aquell abandó, que aquella deixadesa general, permet al viatger recuperar engrunes d'un temps aquí definitivament desaparegut. Unes revirades carreteretes, galeries per boscos solemnes, que no ofenen al paisatge. Tan entretingut com bell...
Això de fora estant, que quan arriba la gran maltempsada ja es veu què passa. Ara diuen que invertiran tant i tant a l'illa.
Ja ho veurem... Mentrestant, segueixo esperant noticies dels desperfectes soferts pel catau sard del Berlusconi.