Oi tant que hi era!

 Mentre l'escrivia he pensat:
Per què no pot ser, aquest, un correu obert?
Ep, (...),
no em fallava la memòria:

 





Sí que entre els NUEVE NOVÍSIMOS, al capdavall, hi trobem al Leopoldo María Panero; el de  finals dels seixanta quan encara era inèdit.




No sé dir, després d'una relectura ràpida...
En els seus propòsits, en el seu món, no m'hi reconec. Diu de la seva poètica:
GARFIO. - Vivo dentro de la fantasía paranoica del fin del mundo 
y no sólo no quiero salir de ella sino que pretendo que los demás entren en ella.
En contrast, es mou el món. Que no me l'acabo, ni me l'acabaré, ho tinc per cert.
Des de l'afany fecundant i amic del borinot
- d'ell les tavelles primordials de les pesoleres de casa i el seu translúcid verd tendre-;
a la vigència dels mil·lenaris poetes xinesos
-amb un fons de tsins, de litòfons de jade repicats en pavellons nebulosos-;
per no dir d'un barman de llei recitant Kavafis
-de memòria i en grec rere l'atzar d'una barra de l'Eixample nocturn-...

Deixo al Panero a la seva sort... O, millor dit, a la seva dissort.
Potser fa per a jovent convuls que encara no accepta el rang de la incertesa on pertoca moure'ns,
tanmateix,  llevar-me amb l'alba és una convicció germana de la curiositat.
Perquè... Mira si n'arriben a passar de coses!
Salut i brunzit de borinots!

Jordi
P.D: Valguin aquestes ratlles com a recordatori de la Consulta, la feta a Ripseu, no l'altra. Que convé a tots que els llibres tinguin un tornet.
* * *

I ara l'afany vital i partícip dels borinots:

+
  =

Tavella de pèsol negre del Berguedà amb llençol estès.
(25 de maig de 2014)...
Quedi clara la resposta a la primera de les preguntes de la versió barcelonina del multireferèndum d'avui...
I per què no se'ns ha preguntat a nosaltres sobre la collonada del Barcelona World?
Misteris... 
Em veig més amb cor d'entendre un borinot que no això de la nostra democràcia. 

5 comentaris:

en Girbén ha dit...

Deixeu-m'ho comentar després de l'escrutini: I en quina mè d'Europa hem de viure.
Senil i aferrada a les pensions i a un receptari mental caduc, la deessa ara es deleix pel lowcost de la nostra oferta turística.
Qui cony ha decidit per nosaltres que haguem de ser divertits, alhora que menuts i barats; un espai on s'afavoreix l'erosió del Tot-Terreny inadmesa a la resta d'Europa?

Clidice ha dit...

alguns, per tal de mantenir la caseta a la Cerdanya, o a l'Empordà, la mare es vendrien. Ves com s'han de vendre la nostra terra! El mal és arreu, però també hi són els borinots, per això tampoc m'agrada la literatura del desastre. No sé pas que haguessin pensat aquesta penya de malastrucs si haguessin hagut de viure en èpoques pretèrites.

:)

en Girbén ha dit...

Oi tant, Cli!
Davant la por, la de sempre, més seguretat et donen les destreses ben apreses que totes les pòlisses i escriptures. ;)

Enric H. March ha dit...

En tot cas, la de Panero és una coherent i convulsa poètica a l'alçada d'una paranoica vida, tan real com la vida mateixa. I de fet, feia la seva funció de borinot.

en Girbén ha dit...

És indubtable, Enric, que el Panero ha sigut i és influent. Passa que ara tiro a poètiques més calmes, més ponderades.