L'estret camí de l'interior

Dels llibres fets a l'espera.

A l'extrem oposat d'aquells llibres que exigeixen una lectura immediata, i potser un oblid igual d'adelerat, d'altres són la paciència impresa, obres que perviuen a recer del temps.


Si s'ha passat mesos L'estret camí del Bashô a la lleixa de novetats pendents... Una novetat de finals del XVII i considerada una de les peces majors de la poesia japonesa.
Ja és que el relat dels 53 dies pels camins que enllacen els paisatges més cèlebres del nord del Japó (sí, el llibre també és una precursora guia excursionista!), li exigís al mestre Bashô cinc anys d'escriptura; fins atènyer l'aura de la més refinada concentració, ja a frec de l'inefable:
"Les regles del peregrinatge per aquestes muntanyes prohibeixen que els ascetes que les visiten n'expliquin els detalls a altres persones, motiu pel qual deixaré de banda el pinzell i no escriuré res més."

Res més.

L'estret camí de l'interior
traduït del japonès per Jordi Mas López
Edicions de 1984 (Barcelona, 2012)  

8 comentaris:

en Girbén ha dit...

La imatge, de finals del passat estiu, és d'una prova d'estil per a la temporada 13-14 del Club de lectura vigatà.
Incapaç de canviar res del disseny de l'Enric Satué, el vaig replicar damunt d'unes guardes d'un paper més sensual que el plastificat original.

Jaume Llanes ha dit...

Diria que aquests poetes japoneses ens porten (als occidentals) uns quants segles d'avançament. Quina relació més harmònica i profunda que estableixen amb el paisatge, a diferència de la nostra, més aviat agressiva i convulsa.

Enric H. March ha dit...

M'has picat la curiositat, Girbén! Sempre em sorprenc quan al costat de dígits com els de segle XVII hi apareixen conceptes tan moderns. Costa treure's els prejudicis de sobre. S'ha de reconèixer que aquell món, el dels llunyà Orient és un altre món.

en Girbén ha dit...

Avui, Jaume, aquesta muntanya inenarrable, pot ser visitada impúdicament per internet. Veig que, si més no, el santuari que corona els 1984 m del Mont Gassan resta molts mesos aïllat per la neu i que encara exigeix una bona excursió. No així el Mont Haguro (un altre cim de la trilogia de les Muntanyes de Dewa), trinxat per una pista d'esquí i uns grans aparcaments. (Aquí no sé veure-hi una engruna de la poètica zen...)

en Girbén ha dit...

Enric, per completar la immersió en el XVII japonès res com "El Llibre dels Cinc Anells" del Musashi. Així al pinzell més poètic podràs afegir-hi l'espasa més esmolada. (Ho havia de ser la d'un samurai victoriós en 60 combats, la majoria d'ells a mort.) Serà un altre món però, avui, aquest tractat sobre l'estratègia del combat és una lectura clàssica de les escoles de negocis i dels entrenadors cultivats d'arreu del món.

Sícoris ha dit...

Oh, casualitats! L'altre dia vaig regalar "Sendas de Oku" ("Oku no Hosomichi"), el llibre de viatge de Bashô, traduït i comentat per Octavio Paz.

en Girbén ha dit...

<>
Imagino, Sic, com de complementàries han de ser les dues versions del camí del Bashô. Desconec la del Paz però, tot i les mancances de tota traducció indirecta, puc fer-me'n càrrec de la seva afinada, i ben convenient, poètica espacial.
De la del Jordi Mas López (Ed. 1984), directa del japonès i amb una substanciosa introducció, només dir que sona ben melòdica i actual; i que de les notes se n'extreu un munt de revelacions. Com el lema que encapçala aquest comentari: Quan dos peregrins viatjaven junts solien dur-lo retolat al barret.

en Girbén ha dit...

Sic, veig que blogger ha fet cas omís del meu HTML.

El lema dels peregrins japonesos és dues persones, un sol camí