Sakoneta (1) - La Descoberta


No, els camins que porten a les nostres platges no són prats com aquests. Tampoc és que les platges d'aquí, les hondartzas, siguin com les nostres. Davant l'escassedat de sorrals, una hondartza pot ser un replec dels penya-segats rigorosament rocallós. És el cas de les que, després d'encertar-ne l'accés per un dèdal de pistes de muntanya, estem a punt de descobrir, les de Sakoneta i Mendata; el sagrari d'un dels trams de costa més espaterrant de tots els litorals del món. Bé, això és el que pregonen els reportatges penjats a la xarxa, que aquí hi ha un tema fotogràfic major; el trio de fotògrafs superequipats que se'ns ha avançat ho referma.
Està baixant la marea i amb ella s'obre l'accés a una extensió de terra inimaginable: la rasa mareal del flysch basc. Ara estan emergint milers d'estrats de roca que, si en segueixes les crestes, et permeten avançar mar endins fins a quatre-cents metres!


Si n'ha de ser de savi aquest pescador que aprofita la tarda al mascaró de la punta Sekoneta... I, si està tan fet al lloc, segur que me n'explicaria mil d'aquest darrer hivern, el de les cinc galernes com no es recordaven... Segur que amb ones de quinze metres poc ens estaríem aquí; ni ell, ni jo, ni l'altra dotzena de visitants que, de tant ben repartits, ens permetem sentir-nos sols enmig d'aquest immens monument... 

En una tarda de les grans hem descobert Sakoneta, tan sols un primer tast. En unes hores, poques, d'una excitació febril -a l'extrem oposat de la meditació-, capturo més de 250 arxius fotogràfics. Un excés, propi d'un turista japonès, que ja destil·laré amb calma a casa. Ara només ens pertoca ser aquí, i ser-hi amb la màxima intensitat.



Després d'escriure aquests rengles, mentre neix el dia amb la grata sentor de prada dallada on hem acampat, surto a posar en pràctica la darrera exigència. M'enfilaré al verd turó d'aquí el costat... Esperem que el dia acabi obrint-se, que tenim ganes de fer molta feina viatgera.


5 comentaris:

Josep Batlle ha dit...

Com sempre ens acostes uns indrets fantàstics. Gràcies Girbén.
Salut

Enric H. March ha dit...

Aquest mar de crestes pètries ha aparegut per sorpresa davant dels teus ulls? Quina epifania, Girbén!
Un país fet de pedra i verd.

en Girbén ha dit...

La idea de fons, Josep, sempre és la mateixa: Busques "desert del Kalahari" i t'apareixen centenars i centenars d'opcions catalanes a la xarxa, i busques "platja de Sakoneta" i només t'apareix una opció que pagui la pena! (Això a despit que , en línia recta, un lloc pari a 10.000 kms -a una quarta del diàmetre de la Terra-, i l'altre a 420 kms, o a la cantonada de casa.)
I mira que el lloc és superlatiu com pocs! Ho és tant que no paro de rumiar arguments per a retornar-hi: Caldrà un equip d'snorkel per planar damunt aquestes crestes que, xino-xano, s'endinsen 5 kms mar endins... Per no dir d'uns kgs de preparat per a motllos per a aconseguir replicar unes textures tant inversemblants...

en Girbén ha dit...

Enric -tu que ets ben enciclopèdic-, he buscat el sentit de Sekoneta i, "Sekta" apart, la cosa més propera és "Sekula" (: Mai), i "Sekulako" (: Magnífic, sensacional, soberg, inusitat./ Grandiós, immens, majúscul, monumental./ Perpetu, perdurable.). Segur que la cosa no bé d'aquí però li escau de totes totes.
Sobre el llibre obert del flysch basc, i la seqüència complerta del transcendental límit K/T que presenta (i és que no hi falta ni un full en aquestes crestes!), ja hi tornaré més endavant.

Enric H. March ha dit...

Estaré atent, Girbén!