Sakoneta (i 3) El goig tàctil



Enllà de les raons científiques de la vàlua d'aquest litoral fabulós, el record que s'imposa de la seva descoberta és el d'una experiència joiosa. Els que som "de pedra", d'enfilar-nos-hi, sentim plaer amb el seu simple contacte -si no malament rai-, mai ens sembla matèria inerta i preuem copsar-ne la magnitud de seva diversitat. I, aquí a Sakoneta, els gormands de totes les roques que la terra ha cuinat en tenim, no una fira de mostres, sinó una Exposició Universal plena de les més fascinants novetats. Per déu, i quin repertori de textures! Ja només faltava que els experts t'expliquin que molts dels relleus que mostren aquestes capes de pell corresponen als rastres de la fauna dels mars cretàcics; fossin cucs perforant els fons o el refrec dels grans plesiosaures...
Heus aquí algunes mostres d'aquest repertori que tant em va plaure d'acariciar. A ull hi he afegit les mides  perquè si no és fàcil perdre's.









És cosa meva això d'endevinar aquí una serralada enllà d'un mar de núvols? 

10 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Quina passada, se m'acudeixen tants noms, pell de dinosaure, serra, la textura que sembla un puzzle en 3D es impressionant, quina meravella de lloc.

No deixes mai de sorpendre.

Allau ha dit...

És preciós, no sembla obra de la natura.

matilde urbach ha dit...

Homèric!
El dos m² de la tercera textura em quedarien de nassos al lavabo de casa! Semblen obra de Porcelanosa!
En fi, ni cas, Girb, que estic molt perjudicada.

Clidice ha dit...

M'he esperat a poder visitar-te des de l'ordinador "seriós", el de la pantalla gran, perquè sabia que havia de ser així, no és mereixen menys aquests espais. Fins el dia que prengui la manta i m'hi arribi. Amb botes, és clar. Si on hi hagi una bona pedra ...

Enric H. March ha dit...

No tinc paraules. Pensar que la magnitud d'aquesta orografia marina es plena al detall d'aquest rastres encara la fa més immensa.

en Girbén ha dit...

Ja saps, Ferran: a la propera hi faig estada i amb un bidó de làtex per a motllos me n'emporto un grapat de mostres.

en Girbén ha dit...

Sí, Allau, és un lloc amb ànima. Una "Ànima" com la del Mouawad (Que difícil escriure amb el trasbals de la seva lectura): una bellesa sublim que no deixa de ser el testimoni d'uns violents cataclismes.

en Girbén ha dit...

Ep, Matilde, fer per fer al lavabo et quedaria millor un enllosat de pissarra de Casaio. Ara, que si et veus en cor de fer front a una bona factura, jo te'n faig una rèplica exacta.

en Girbén ha dit...

La Clidice amb botes... És que ja t'hi veig. ¿Saps una gràcia del lloc que aquí no apareix? L'estèreo panoràmic que l'acompanya: del roncor de l'onatge al front dels esculls, als renills de l'eugassada, i el belar del ramat, que pasturen per les prades veïnes.

en Girbén ha dit...

Saps, Enric? Aquesta anòmala orografia s'endinsa uns quilòmetres mar endins... Imagina't amb un neoprè, les ulleres i el tub, sobrevolant els estrats. Això sempre i quan la mar estigui en calma; no passa sovint.