Sakoneta (2) - El límit K-T


Si considerem el flysch de la costa basca entre Deva i Zumaia com un llibre de milers de fulls -cada estrat n'és un-, on, d'oest a est, la Terra ens explica el relat de 45 milions d'anys (un 1% de la seva vida); Sakoneta i Mendata en serien els capítols on la narradora ateny el sostre del seu art. Són uns estrats situats al primer terç de la formació i que corresponen al Cretaci superior. Costa enllà, vers llevant, la història va seguint, pàgina a pàgina; i cadascuna diu de les condicions, sempre canviants, en què es va forjar. 


Ara: uns fulls prims i poc consistents de quan fotia una calor humida i sufocant... Ara: un estrat mètric de calcària nodulosa corresponent a una fase més àrida i freda... Aquí hi ha el testimoni d'una inversió dels pols i, costa enllà, n'anem trobant més i de la manera atzarosa que regeix aquest fenomen magnètic... Imagino la feina deliciosa dels geòlegs que s'ocupen de l'hermenèutica d'aquest excepcional compendi històric!



 
I de totes les pàgines del tractat cap de més decisiva que la del límit K/T (un estrat, no especialment destacable a primer cop d'ull i situat a Algorri, a tocar de Zumaia). És tan nítida i complerta la seqüencia geològica que ens mostra el flysch basc que ha esdevingut un estratomodel mundial del decisiu canvi d'era geològica i biològica entre els temps secundaris -els dels dinosaures- i els terciaris -els de l'expansió de les aus i dels mamífers. De les anòmales concentracions d'iridi, presents arreu on apareix l'estrat del límit K/T, el californià L.W.Àlvarez va concloure la seva "Hipòtesi Àlvarez"; aquella que atribueix l'extinció massiva de la fi del Cretaci al catastròfic impacte d'un meteorit. 

Potser aquestes semblin unes consideracions massa distants, disquisicions pròpies de l'especialista que no sóc. Tanmateix, i davant el registre dels milions d'anys previs a aquest trànsit, al traspàs d'aquest límit, no puc deixar de pensar que aquí hi ha una inflexió que va permetre la nostra possibilitat, la dels mamífers. 
Com no recordar aquí el jocós poema Mamíferos del molt anarco Jesús Lizano: [...] ¿Catalanes? / Yo veo mamíferos.


No és mala cosa dedicar una tarda a les altes emocions tel·lúriques... -Pobre del mamífer, del primat superior, que intenti passejar per aquesta platja calçat amb xancletes! Imprescindible una bona bota de muntanya... Quelcom apropiat, això de rememorar la muntanya tot i ser arran d'oceà. Bé va ser el moviment orogènic alpí el que va redreçar el relat d'aquest antic fons marí...

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Alfabet hermètic el que nodreix aquestes pàgines! Una mena adn orogràfic empeltat adn humà. Com una mena de pedra de Rosetta.

en Girbén ha dit...

Un goig de lloc, Enric, i un goig mirar de desxifrar-lo. Ja veuràs quan el tracti a la menuda.