Serralada de Marina a l'agost

 
Com que les activitats principals d'aquest agost -llegir i cosir- eren de caire sedent, ho hem complementat amb un seguit de passejades matinals pels alts de la Serralada de Marina. Que tampoc cal anar més lluny és un axioma de l'excursionisme sostenible i aquest seguit de serres, intensivament il·luminades pel sol reflectit al mar, ofereixen suficients punts d'interès com per dedicar-hi el nostre temps. Afegim-hi les obliqües vistes urbanes que s'aconsegueixen des dels seus turons, òptimes talaies d'on repensar la ciutat i la civilitat, i algunes sorpreses -com pertoca-, i ja tenim les augustes raons de sortir ben d'hora a caminar. 

Si en sabien, els ibers, de viure dalt dels turons! Fixa't els vaixells que arriben a la costa..., i, si el dia fos més net, veuríem el Pirineu. No hi ha gaire llocs d'on es vegin les tres botigues d'IKEA: Montigalà, Sabadell i l'Hospitalet!


Fa la seva gràcia, sobretot aquest estiu, això del Coll de la Jeia d'en Pujol!

Un moreno, sol entre els ceps, aclarint gotims.


Els renills dels cavalls que pasturen pels prats de Sant Mateu sonen anòmals amb aquest horitzó.
També resultava anòmala la gran brotada de pets de llop en ple agost.
Així vam poder comprovar que, malgrat la gent no els culli, arrebossadets són uns bolets deliciosos.



A la tarda surto a estirar les cames fins el proper Mas Guinardó. Pobres de nosaltres el dia que els turistes en descobreixin la seva terrassa panoràmica; des d'on ressegueixo les nostres passejades d'agost.

7 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Espectaculars perspectives. És evident que no tot és natura. Aquí, l'ull que mira ha estat cabdal.

No sóc capaç d'esbrinar si la primera imatge és una foto o una pintura. No cal que em treguis del dubte.

en Girbén ha dit...

I l'ull que mira, Enric, ara està llegint el pertinent assaig Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. de Richard Sennett (Alianza, 94), que no sé si coneixes i que et recomano.

Clidice ha dit...

La primera, pels amants de la cosa del Sci-Fi resulta perfecta :) I, m'ha fet gràcia veure Sant Fost de Campsentelles al mapa. Quants d'estius a la Conreria a pagès!

Enric H. March ha dit...

No el conec, però en prenc nota, Girbén.

en Girbén ha dit...

Nominalment, Clidi, Sant Fost és tan fàustic! Amb l'Anna en recordem, quan érem caps d'agrupament, una nit en un casal abandonat en mig del bosc.

Jaume Llanes ha dit...

Aquest plantejament excursionista-alpinístic d'explorar el remot que hi ha a la vora de casa em sembla fantàstic. Sembla que avui, si no viatges sovint a les antípodes, no siguis ningú, però em penso que només pots conèixer veritablement el territori que habites i que estimes...

en Girbén ha dit...

Ja pots imaginar, Jaume, com de concorregudes arriben a ser aquestes carenes tan domèstiques. D'hora, o al captard, els seus camins principals són un no parar de "rúners" i de "bíquers" adelerats. També, tot i que més escassos -o més difícils de coincidir-hi-, s'hi troben colles de veterans excursionistes; aquests distingibles per les motxilles.
La presència de l'adjectiu "alpinístic" que dius, comença poc més enllà de Sant Mateu. A partir d'on, enmig dels boscos, comencen a aparèixer els camps de blocs de Can Boquet: problemes i més problemes de vell granit, suficients per a brunyir la pell dels capcirons.