8 - I - 15 / ChH


Alguns dies no se t'acut millor dibuix que el d'esporgar l'olivera tot aprofitant l'estona de sol.

4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Bonjour, Charlie!

Clidice ha dit...

El llapis de la pau. Mai n'hi ha prou.

Galderich ha dit...

Temps d'esporgar oliveres?
Ens hi haurem de posar de valent a fer aquesta tasca agrària i a pensar com has fet amb els gestos més subtils que són els que ens fan ciutadans.

en Girbén ha dit...

Saps, Enric, ahir llegia notícies d'una nova via glacial en un confí remot del Pirineu; la NOUS SOMMES CHARLIE.

El cedre i l'olivera, Clidi, i quina parella d'arbres missatgers de la pau. De cedre ho són els llapis i ho eren les naus fenícies que estengueren les oliveres per mediterrani.

Ara mateix, Galde, arreu la bona gent s'afanya a dibuixar el brancatge de les seves oliveres: a Gaza, a la siriana Ugarit, als vessants de l'Acròpolis, a la violenta Corleone, a la Pobla de Cérvoles o a Santanyí.

I de Santanyí era el Blai Bonet: "instal·lat en l'escletxa de llibertat oberta per la certesa que el mal no és consubstancial a l'existència sinó que és la infantesa de l'existència."
(Sobre això darrer hi tornaré ben aviat.)