L'urc del Blai

L'urc del Blai Bonet, el seu tarannà altiu, pots rastrejar-lo arreu: "aquest poder de cor intacte m'ensenyà, m'ensenya, que la zona nazi del cor de l'home..." Declarar-se posseïdor de: "el poder d'un cor intacte " seria una petulància en la majoria de casos -tampoc tants perquè primer cal arribar a preuar tal situació-, tanmateix, així l'anem llegint, més d'acord estem que l'atribució de tal autoritat cal respectar-la per merescuda. (Pluralitzo pensant en com Blai Bonet s'ha instal·lat, sense discussió, en el més estricte dels canons del llegat poètic del XX.) nota de lectura.

Comencem pel començament, pels regals de reis; pocs, ben pocs, per necessitat i per ètica, i mai, mai, segons comanda prèvia... Si els reis originals no eren reis, només uns mags, cap sentit té demanar-lis res. Des del seu màgic saber superior ja sabran trobar quelcom d'inesperat que ni imaginaves tan necessari i profitós. (Aquesta oposició entre "Reis" i "Mags" no la veig gens lluny d'aquesta que Blai expressa amb rotunditat: "La interpretació és l'antípoda de la visió.")


Ara em llevo a les quatre per obrir ELS ULLS, com d'amagatotis i durant una estona, tot aprofitant la quietud nocturna. Després m'adormo en un feliç estat d'endreça, el que m'ha induït la lectura de la intimitat insubornable del Blai. Sí que alguna cosa d'endevins deuen tenir els reis vista l'oportunitat de l'obsequi. Un obsequi doble si atenem el retrat de la portada, un gran Toni Catany capaç de retenir la mena de pou sens fons que encapçala. Perquè: valga'm quina llengua més alta! Difícil, exigent, contradictòria..., ara la pura musicalitat de l'antic mallorquí rural (i dessalat!); ara la llengua bíblica, mosaica (convenient a qui fuig i busca); ara homèrica (adient a la descoberta dels cossos rabejant-se)... Intenció preclara per totes bandes: "la meva meta ha estat fer esforços perquè desapareguin els gèneres" a fi d' "arribar tan sols a l'art escrit."; o també: "La meva voluntat és dir-ho tot, i tot substantiu, i tot moltes vegades a fi que el lector no pugui oblidar allò que existeix".

Amb un pinzell de pèl de marta com a punt, damunt d'un jaç flonjo (com un jesuset ben pertinent), ara tinc la sort de tenir al Blai Bonet fent-me bona companyia.


1 comentari:

Enric H. March ha dit...

Deu ser poesia, si et desperta en el silenci de matinada.