I quin tros de món ens ha pertocat!

I quina ventura la seva completesa! Mentre avalues la nosa que seran els tous de neu que s'estan acumulant a l'Aran... (No crec que quan, d'aquí a quinze dies, hi anem s'hagin arribat a purgar), et toca buscar un pla alternatiu a la singladura a vela fins a Torredembarra; que era el pla del dissabte i que no podrà ser perquè el patró del Contraix em diu que la mar no pot estar més remenada... 
Bé! Cap pega! Oi que et cal un fust de boix de bona mida? Ja em diràs perquè la vols una peça així. I mira que ets raret! Doncs per l'únic afer artístic on el boix hi intervé; apart de tallar un estri de cuina.


Surto de Barcelona i, una hora més tard, ja sóc al fons del fascinant Torrent (x) triant i remenant quina peça serà la víctima del meu xerrac. Serà per boixos i per salvatgia! Rac, rac, rac, rac...

Al cap de poc ja he sortit de la fresquera del torrent i estic xerrant amb el pastor que ha vingut a tancar portells. El lloc i el dia són d'una superlativa fotogènia... Just dimarts assaboríem el gran GENESIS del Salgado i alguna cosa n'ha de quedar de la mirada d'un mestre.

Abans de tornar a casa busco un racó on fer un mos i que em vagi de camí. Com veig que les pistes estan humides més que enfangades (és l'efecte quiet de la darrera nevadeta), goso acostar-me als estanys solitaris... Tan solitaris que només trec el cap el veig, plantat a la petita resclosa, tot un bernat pescaire hivernant. El veig o, més aviat, ens veiem. Perquè al cap de res que alça el seu vol, feixuc de bèstia grossa. I sort que tinc de ben enganxar-lo!

Faig el tomb dels dos estanyols,


i al cap de ben poc ja l'estic suplantant a la resclosa dels desmais


rumiant la senzilla bondat del món; i en quan pot trigar aquesta aigua -anant tot bé- a arribar a Barcelona i a desguassar pel Besòs? Perquè sóc en una de les seves deus més remotes...
 Tocaven les tres quan entrava per la Meridiana.

7 comentaris:

Jaume Llanes ha dit...

Uns racons preciosos, que semblen al marge dels afanys que es projecten actualment cap a la natura.

Sí, rens raó, em sembla que amb quinze dies no n'hi haurà prou perquè ens puguem endinsar a l'Aran..., quina nevada!

en Girbén ha dit...

Són tants, Jaume, els recolzes del nostre territori... Recordo haver-me creuat amb un altre recercador de solituds (perquè mai estem sols, sobretot els dissabtes): Coneixes la llera avall del Torrent? Sí? I quina cosa més esplèndida! Has passat pel pont? ... Jo no passaria ànsia, fa vint anys que el creuo amb por que s'enfonsi... I res!. (El pont és una arcada de roca -del tot fora del repertori comú- que covarda de tan airosa.)
De les piles de neu ja en parlarem, segur!

Enric H. March ha dit...

Ai, com m'agradaria tenir el mapa on amagues tants tresors!

Enric H. March ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
en Girbén ha dit...

Tot teu, Enric, si et cal alguna info de cor te l'oferiré. No serà tan immediat, caldrà caminar llarg, però crec que la Sagalés fins a Moià us pot acostar als indrets que dic.
Fortuna gran del món proper que ens ha pertocat!

Enric H. March ha dit...

Gràcies, Girbén. Sé que et puc tenir sempre a mà.

en Girbén ha dit...

Consta, Enric, que pels veïns fondals del Toll hi corrien hipopòtams... I que, més tard, no sé quants neolítics saberen de la joia de viure en aquests recolzes sobirans...
No em veig amb cor de discutir-lis res de la seva perfeta visió.