Rodolphe Toepffer (1)

I quin rave d'història la nostra! També pels resultats del secular tancament, de l'anatema de les idees il·lustrades..., pel resultat d'una ignorància idiosincràtica. La de coses que ens hem perdut, la de llibres necessaris mai editats... Què se'n sap, per dir-ne un, del Toepffer?

Situem-nos al 1823: quan entraven els Cienmilhijosdesanluís, es cridava "Muera la libertad y Vivan la cadenas", i el borbó Fernando VII suprimia la constitución i es quedava tan panxo... I quin panorama més miserable! Com no sospirar per les promeses del "nordenllà"?

Situem-nos de nou al 1823, però ara a Ginebra; en concret en un edifici de la Promenade Saint-Antoine cantonada Maurice...  Una parella de joves (24 ell i 22 ella), acabats de casar, n'estan prenent possessió per a fer realitat els seus plans; uns plans tan oberts com extraordinaris...

Al 1823, a Ginebra, Rodolphe Toepffer i Anne-Fançoise Moulinié (1799-1846 / 1801-1857) obrien el pensionat per a joves al que consagrarien tota la vida amb uns resultats fascinants per la seva amplitud... I quina empenta, la de M.Toepffer i la Kity, i quina modernitat!

Així ho explicaria M.Toepffer: "Els nostres pensionats no són escoles; hi vivim com una família. Vaig compondre per a l'entreteniment dels meus estudiants una dotzena de comèdies. Pel mateix motiu, vaig escriure la relació il·lustrada de cada un dels viatges anuals que vaig fer amb ells pels nostres municipis, els Alps i el costat italià dels Alps. És també pel seu gran plaer que, durant les nits d'hivern, vaig compondre davant els seus ulls aquestes històries folles, amb un punt de gravetat, que estaven destinades a un èxit que mai hauria predit."

Potser Toepffer no ha passat a la història com a autor teatral, tanmateix, pel que fa a les altres qüestions: la pedagògica, la dels viatges anuals i la de les seves històries folles, sens dubte ocupa un paper fundacional. I tot, com bé indica, sense pretendre-ho; que és com ha de ser.
Rodolphe Toepffer, autoretrat

Ja imagino l'escena a cals Toepffer: - Una carta..., ¿una altra? Coi, Kity, s'està fent pesadet, el Goethe! - I per què no li fas cas? Què hi pots perdre? Ja és aval que Goethe hagi d'insistir-te que publiquis la teva obra inèdita; i no en un registre, no en un art, sinó en dos de distints...

Deixem ara a banda els Zigzags: els 30 relats dels viatges a peu dels Toepffers amb els seus alumnes. Ja li dedicaré el següent apunt. Quedem-nos amb algunes consideracions sobre la seva pedagogia i sobre la fundació conscient de l'art mixt del TBO; que altra cosa no són les folles històries que ell anomenava  "littérature en estampes".

La modernitat de la pedagogia romàntica pot ser rastrejada encara avui: La pedagogia activa i amb esperit crític, la mateixa consideració de la infància com a etapa diferenciada dedicada a un creixement integral, les sortides escolars o els viatges de fi de curs, la importància del contacte amb la natura, els esplais o l'escoltisme... Tot això ja es troba en aquells precursors de quan el món encara es movia a peu o a cavall. Heus l'invent de Fiedrich Froebel (o Fröbel, com Töpffer o Göthe): els Kindergarten, els jardins d'infància... Tots aquells pares capficats per si trobaran plaça a l'escola bressol haurien de culpar-lo de les seves preocupacions.
 Fiedrich Froebel

Les connexions entre ambdós, entre Toepffer i Froebel, no són poques: Francòfon l'un, germànic l'altre, tots dos teòrics alhora que pràctics; hi hagué uns anys que visqueren propers. Entre 1831 i 1836  Froebel es va estar a Lucerna, fundant un institut i dirigint un orfenat, i no és impossible que es tractessin. El què sí em sembla ben rellevant és que tant l'un com l'altre, i com a simple derivada del seus mètodes pedagògics, acabessin inventant sengles "artefactes" encara del tot decisius. 
Ja és que el primer còmic publicat mai als Estats Units sigui l'Obadiah Oldbuck del 1842; una versió pirata del monsieur Vieuxbois de Toepffer... 
I què dir de la invenció dels Blocs Froebel, dels blocs dels jocs de construcció? Què no li deu el món d'avui? El súmmum el trobaríem en la Casa de la Cascada, la de Frank Lloyd Wright, en l'edició que n'ha fet la LEGO; la que el nostre fill té a casa en un lloc destacat... La mare del Lloyd, una moderna que volia que el seu nen fos un gran arquitecte,  prou s'havia cuidat que no li faltessin Blocs Froebel a la criatura. (Ja no diré res del super-tema de Froebel: el d'una esfericitat (fil per randa la "globalitat" actual) que li va fer posar en mans dels més menuts -i per primera vegada- piles de pilotes. Només cal veure com roda el món rere les pilotes.)

Potser no de la pedagogia (tot i poder recordar que és de l'única cosa que mai m'hagi matriculat a la Uni), però sí, per la part que em toca, de l'art de la historieta, del TBO, o com se'l vulgui anomenar, crec que en tinc un parer format. I aquí, tot estudiant l'aportació de Toepffer, no puc deixar de dir que, invenció apart, me'n faig creus de com de lluny va arribar a anar. I no sols en solucions narratives originals o en noves tècniques gràfiques (l'autografia), sinó també en el seu àmbit teòric; incloses unes prediccions que s'han anat complint.

M'aturo un moment en la consciència plena del seu Essai de Physiognomonie ; una clarivident reflexió del 1845 on, sabent-se proper al final i davant l'èxit de les seves històries dibuixades, especula fi sobre l'avenir d'un art que "ens parla directament als ulls". Se m'acut de resumir-ho en una reflexió gràfica.
També m'embadoco, com no fer-ho!, amb les impagables pàgines de les seves historietes de sàtira política. He dit que també va inaugurar aquest reclau expressiu? Que Jueves i Charly Hebdos, o els Polònies del món, li deuen part de la feina? I em fa gràcia, o em sembla contradictori, que hi arribés des del sector més conservador (va ser membre del parlament cantonal ginebrí). Tampoc és que importi quan veus l'audàcia total de les pàgines de la Histoire d'Albert; dedicada a matxucar James Fazy, el seu rival polític i, alhora, company d'idees del pare del mateix Rodolphe.

Cal esmentar que l'art del Toepffer, la seva capacitat gràfica, li venia de fàbrica: del seu pare Wolfgang Adam Toepffer, un dels més importants representants de l'escola ginebrina de pintura, precursor al seu temps de la pintura a l'aire lliure, i que, per una d'aquelles, encara va sobreviure un any al seu fill.

Bé, això de la "literatura en imatges" (molt millor, menys restrictiu, que l'actual "novel·la gràfica"), no ho estiro més. Callo i repasso les seves pagines, les originals i les editades (moltes d'elles gràcies a les xilografies de Cham; un altre que deixa'l anar!). Qui s'hi vulgui entretenir en aquest pou sense fons pot trobar- hi quasi tot del Toepffer; una enormitat de material. També hi ha l'opció de llegir Toepffer publicat en espanyol, això 166 anys més tard que a Europa... Deixe'm-nos de laments i celebrem que el catàleg de El Nadir l'inclogui (Histoire de Monsieur Crépin / Monsieur Pencil , València, 2012 i Monsieur Cryptogame, entre d'altres. València, 2014).

Pel que fa a la resta de l'obra cabdal de Toepffer, els seus Voyages en zigzag, resulta indicatiu que tant la nostra Viqui com la Wiki espanyola només li dediquin una cita, estricta i com de passada (mostra d'aquelles mancances que em feien clamar al principi.) Com que considero que això no pot ser, que cal reivindicar el seu alt paper dins la literatura de viatges, miraré de dedicar-li la propera entrada.


"AIMER L’ÉCOLE AUJOURD’HUI, C’EST AIMER LA VIE DEMAIN" (Rodolphe Töpffer)
Fixa't quin lema, el del Liceu Töpffer de Ginebra, que encara existeix...
Un liceu privat, i tan privat: comptant-t'ho tot, un curs a pensió completa són 44.000 €!!!
Ja poden ensenyar bé i tenir bones instal·lacions... Els que som pares, o tots els que hem sigut alumnes, podem imaginar com hauria sigut tot si la nostra opció escolar hagués sigut la del Lycée Töpffer. 
"RIEN DE SI COMMUN QUE LES METHODES, RIEN DE PLUS RARE QUE LA CONSCIENCE." (Rodolphe Töpffer)
Imaginem un curs, amb les optatives de Teatre i Llengua xinesa, amb un taller de robòtica com a extraescolar, fent excursions pels Alps com a esport..., i, ja que hi som, visitar el CERN a classe de física.

10 comentaris:

Jaume Llanes ha dit...

Unes pinzellades molt interessants i originals sobre R. Töpffer i la seva obra. Es nota que t'hi has submergit. Ensumo, a partir del que expliques, que en les idees pedagògiques d'aquest autor hi ha una influència del colossal J.-J. Rousseau, fet que, en cas que sigui veritat, seria un testimoni més de com aquest autor inclassificable ha dibuixat algunes les idees-força més significatives de l'època contemporània.

Friso per la lectura que ens "has" d'oferir (ja no et pots tirar enrere) del Viatges... I que pari de nevar d'una vegada!

Jaume Llanes ha dit...

Ah, i la cita sobre la "consciència" és genial: un clam a la individualitat, a la llibertat. Sí, tothom és diferent, no hi ha mètodes universals per gestionar adequadament la singularitat.

en Girbén ha dit...

Submergir-m'hi, Jaume, m'hi he submergit. La pega ha sigut la poca fondària del bassal, la sorprenent poca documentació que he trobat. De gust m'hauria passat una temporada d'estudi a la Biblioteca de Ginebra, però veig difícil que em donessin una beca... (Malament rai quan has de tirar de Wiki, i sort que el Toepffer de la francesa sigui tan complert.)
Sobre la influència del Rousseau, doncs no sé què dir-te. Tot i unes curioses coincidències vitals: Ginebrins, precoços (als 16 ja es responsabilitzaven de la seva vida), pas per Annecy..., intensa activitat en múltiples fronts), no acabo de veure-ho clar. Passa una cosa, a diferencia del seu pare, un convençut lliberal, Rodolphe, doctor en retòrica, sempre va militar en el bàndol més conservador (fet que fa més sorprenent la seva obra). Suposo que això provenia dels convulsos anys de la seva infantesa; quan, a conseqüència de la Revolució, es va esfondrar la República de Ginebra i la ciutat va passar al domini francès.
Ja veus que el tema dona de si.

Jaume Llanes ha dit...

No sé si has vist això:

http://gallica.bnf.fr/Search?ArianeWireIndex=index&p=1&lang=EN&q=Rodolphe+T%C3%B6pffer%2C+1799-1846

Si no hi és tot, poc se'n falta.

en Girbén ha dit...

Fixa't quin estudiós més galdós estic fet... No haver pensat en la gallica no té perdó. Mil gràcies per la feinada que em proposes, per aquesta Peuterey ;-)

Jaume Llanes ha dit...

Sí, impressiona tanta obra, però quina meravella tenir-la tan accessible aquí al davant per devorar-la quan ens vingui de gust.

De moment, esperaré la teva feina de desbrossa abans d'actuar pel meu compte. Amb guia, al principi, s'avança molt millor.

Galderich ha dit...

És curiós com Toepffer "només" és recordat com un dels pares dels TBOs i en canvi tu ens proposes un viatge encara molt més ampli.

Com deia el meu avi: "aquest paio és dels que hi caben pocs en un quilo"!

en Girbén ha dit...

Més que curiós, Galde, és un signe dels infinits traus de la nostra cultura. També és curiós que la meva coneixença del Toepffer sigui tan remota com del 1967, i només limitada a la seva faceta de clàssic imprescindible de la cultura alpina (al tractat LA MONTAÑA del M.Herzog; ed.Labor). Això dècades abans de descobrir que també encapçalava la cosa dels TBO's...
I, oi tant que en un quilo n'hi caben pocs!

Enric H. March ha dit...

Mirant la seva obra es té la impressió d'estar davant d'un demiürg: un món nou neix de l'enginy i la habilitat resseguint les línies dels seus dibuixos.

en Girbén ha dit...

Dius bé, Enric, "un món nou". Del tot fronterer, Töpffer, sense alternativa, encara va ser d'anar a peu o a cavall. Només puc recordar-li una barcassa de vapor, des de Interlaken, al darrer viatge del 1842