Els Alps de la Barceloneta

Recupero quatre imatges del nostre pas pels Alps Marítims de la Provença del 2004. Notícies certes de les muntanyes que envolten la Barceloneta dels Alps. Infinitament més belles que aquell rost tràgic, que les maleïdes badlands de l'Airbus-320.


Els francesos, que de presumits ho són llarg, asseguren que el punt més alt de tot l'asfalt europeu són els 2802 m del seu cim de la Bonette. Doncs cap allà que ens enfilem. Un lloc més tranquil del que podríem esperar si fins podem aturar-nos damunt la línia de l'alta cota! S'entén la festa amb què una colla de ciclistes celebren la gesta de creuar-la.


Deu minutets amunt i ja som a la taula d'orientació del cim. La tarda és dolça i ens envolten la dotzeneta de tresmils d'aquest inici de l'arc alpí que segueix un eix de sud a nord. Ara, no abans, veig com l'Anna mira lluny, a la fatídica Tête de l'Estrop...


Vam parar a dormir encara més amunt dels dos-mil metres, en els deliciosos planells del Restefond. Recordo un primer sol muntanyenc i les fantasioses estratificacions dels gresos del voltant.

Via avall, avall, fins el fons de Barceloneta. Un lloc curiós pels casals dels seus indians: paròdies mexicanes a 1100 m d'on, si tires costa amunt, pots anar fent, i anar fent, fins arribar als 2984 m. Tot el desnivell en una única pitrada! Vam aprofitar la visita a la vila per fer algunes compres...


I d'aquí: tira amunt, amunt, fins els 2240 m del Coll d'Allos. D'aquí avall, no molt, fins el trencall del llac, del Lac d'Allos. Del gran aparcament, 3/4 de llaços de bon camí fins superar la tassa de l'estany. OHH!!! Quina meravella de llac, de postal!


I amunt, amunt, els 3051 m del Mont Pelat. El senyor de la barrera de muntanyes on s'ha estavellat l'avió.

1 comentari:

Enric H. March ha dit...

I un terratrèmol trencà el silenci...