I quin Coromines! Que gran i que lluny!

Al Jordi i a la Montse per la seva constant complicitat

Un anunci ens refrega les capacitats portentoses del més nou en tecno-rellotges d'aventura. Totes són poques..., i, encara més: Pot detectar la quietud! 10 minuts d'aturada i vibra per renyar-te: "Ei, ¿que no veus que estàs perdent temps?" I seria perdre molt el temps estendre'ns desglossant la buidor de l'actual "Temps d'Aventura". Quina tristor la d'aquells que, a l'hora del relat imprescindible dels records, disposin només de les xifres fredes d'uns quilometratges, d'uns desnivells, d'uns horaris. I els mots, i la paraula viva? 


El també caminador Chatwin deia: "La més gran de totes les catàstrofes serà sempre la de perdre el carnet de notes preses pel camí." I la sort que arribem a tenir, amb totes les que li van arribar a passar, que els ITINERARIS del Joan Coromines no es perdessin; tanta sort com què Ara s'hagin editat. Hauran trigat a aparèixer -definitivament massa-, però són una lliçó gegantina; una més de les infinites del mestre Coromines. Bé m'advertiren al obsequiar-me'ls: No te'ls acabaràs! Si m'arriben a conèixer...

A l'hora de cercar una certesa en la seva obra immensa, sempre ha sigut un plaer afegit poder detectar-hi notícies del seu afinat criteri. Res, amb una breu frase de les seves aquella entrada lexicogràfica s'omple d'experiència i de vida. Tots els que l'hem freqüentat, i no som quatre, ho sabem. Doncs, ara aquest volum inèdit ens ofereix 600 pàgines (de lletra menuda) on endinsar-nos en la intimitat de la seva inexhaurible passió vital per l'excursionisme. 
La primera cosa que se m'acut -d'aquí el pròleg- és que els tan publicitats atletes que avui corren per les muntanyes s'ho han de fer mirar. I molt! Ja veuríem quants d'aquests runner's amb malles i punts d'avituallament a cada cantonada es veurien amb cor d'igualar moltes de les seves de les proeses. I ja no diguem de les seves pregones motivacions, i de l'estil insuperable que va aconseguir en el relat.

M'aturo en les peces mestres del seu prodigiós estiu pirinenc del 1933... (itineraris 191 a 202) A qui se li acut, la 191! Tot sol, carregant un motxillot i sense mapes certs, des d'Andorra la Vella a Àreu de la Vall Ferrera -passant pels 3078 m del Montcalm!-, 5500 metres de desnivell acumulat en dos dies i mig... I tot perquè tenia una cita amb "un subjecte" (amb un dels seus informadors) per omplir una més de les seves enquestes lexicogràfiques. Això als vint-i-vuit anys!   Després, sense aturar-se a descansar, les nou jornades d'humanisme de les enquestes araneses (començant per Canejan). I d'aquí, corrent cap a Espot, per gaudir del Campament Fabra (el del Pompeu) a la deliciosa vall de Peguera... Primera ascensió absoluta als imponents 2907 del Pic de la Mainera, tot batejant estanys ara absolutament concorreguts... I com a torna, perquè li feia mandra tant de cotxe de línia, encara hi afegeix la ultramarató Tírvia-Ras de Conques-La Seu en un dia... A ull pels racons més perduts del Pirineu... Sense paraules.

Un Gran Llibre de Sabers: geogràfics, paisatgístic, històrics, humans. El país sencer entre 1923 i 1954 (o 1979), en 457 excursions (o 1.332!). Més l'addenda de l'exili americà: fins el seu sostre de l'andí Cerro Plata de 5968 m. , també tot un Popocatépetl (5452 m.), i no sé quantes excursions per les serres i boscúries nordamericanes. 
Imagineu tot plegat explicat per un dels homes que més paraules ha conegut -i més a fons-, i que més ens n'ha ensenyat; explicat per l'excursionista Joan Coromines.

   

10 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Caurà en breu. Se'm posa la pell de gallina! Un món que es construeix pas a pas i paraula a paraula. Demiúrgic!

Anònim ha dit...

Gràcies Jordi!

Ens fa molta falta, fa un temps encara quan t'avançaven volant pel costat deien alguna cosa, ara com que van amb els auriculars a tope ja no els cal, a més perderien uns segons vitals.

Salut i muntanya Salvatge!

Lluís

en Girbén ha dit...

Fa esborronar, Enric, com a testimoni viu del país en aquella quinzena d'anys dels somnis. Tot hi queda ressenyat: horaris de trens i d'autos, hostals, tots els masos oberts, uns companys que deixa'ls anar, la forja del Senyor dels Mots que acabaria sent (el relat no va més enllà dels seus 29 anys del 34!)...
Ara bé, imagino que sense tenir el territori al cap pot ser una lectura àrida, o difícil. És pura acció, no descripció.

en Girbén ha dit...

Als sords voluntaris, Lluís, ni cas! No anéssim ara a perdre el temps contaminant-nos de la seva ignorància. Tot i que reconec que és ben llardosa i ho empastifa tot.

Queda't amb el mestre Coromines. Especialment tu, que pots gaudir-lo a fons i de tot cor. Veuràs que no és una bona lectura sinó un llibre per a tota la vida. I segur que, com em passa a mi, el llegiràs en nom dels avantpassats.

enric faura ha dit...

Em declaro fanàtic adorar de Coromines, de la seva obra lingüística i també excursionista.
I he gosat escriure quatre paraules sobre aquest llibre que m'ha omplert moltes hores agradabilissimes del passat Nadal.
http://www.elmuntanyenc.cat/joan-coromines-un-homenot-de-la-llengua-i-la-muntanya/

en Girbén ha dit...

Un honor, Enric. Fixa't si comparteixo l'estima per Coromines que l'he retratat envoltat d'orquídies. I no com obsequi màxim, que també, sinó per al·ludir a la seva extrema prodigalitat. No pot ser -penses tant d'elles com d'ell-, això d'arribar a produir tant i d'una qualitat com aquesta...
Tu m'entendràs: Ahir vaig fer festa. La vaig fer quan, finalment, vam coronar la Pica. I quins capítols, els de la seva fal·lera per l'avi Canigó!
I ben interessant el teu article;
i també l'espai que l'acull. (M'ha suscitat un comentari que ara mateix t'escriuré).

Sergi C ha dit...

Mira si n'és d'utilitat per a mi aquest espai que m'ha fet decidir a comprar el llibre.
Només l'he encetat, però al primer itinerari una mica substanciós m'he enganxat: del que avui seria una minsa ascensió al Puigllançada a una impresionant travessa hivernal de Bagà a Tosses amb bivac improvitzat! Si no tenim aventura és per que no volem, per molt que ens n'omplim la boca.

Ves per on quina rebel·lia excursionista s'està forjant.

en Girbén ha dit...

Veuràs, Sergi, com te'n faràs creus de totes les que arriba a explicar... La campanya Camprodon-Canigó del 1931: OH! Oh quina voluntat titànica. Segur que et preguntaràs: Com és que l'he feta? M'hi veig amb cor?
Ideal per aquests dies d'arraulir-se esperant que passi la llevantada.

Galderich ha dit...

Sensacional això de publicar el viatge pels mots.

Només veient com carrega la moxil·la ja ens el podem imaginar parlant amb els pastors, que no hiha pressa perquè el "Record Guiness" no és una marca sinó una obra monumental feta amb paciència.

en Girbén ha dit...

Oi tant, Galde, que les seves aventus són sensacionals. I com de viu i de ple estava el món que explica: Tots els masos dempeus i habitats, fins els més remots, i amb pastors i boscalers arreu.
I, si en diu de coses "el dimoni de la llista" motxillera. Aquest ", per llegir," entre el cordill i el sabó, ¿oi que ens fa somiar? (S'entén quan veus les obligades tongades de tren. ¿A qui se li acut, avui, tornar del Canigó passant per Portbou?)