Kg de Km i La Tête de l'Estrop.

D'alguna cosa ha de servir haver fet l'endreça de l'arca dels mapes. Poca broma: uns 35 kg de cartografia (atles apart) que eren el testimoni d'una llarga fal·lera privada. Quelcom obsolet, segons com es miri, tant de paper amb terres de promissió dibuixades... Vaig fer net de debò: 18 Kg de Km van acabar al contenidor blau.
Escolto les poques dades de l'accident aeri dels Alps i corro a recuperar el mapa Nice-Barcelonnette, el dels Alps Marítims. Al damunt hi triangulo:.. Barcelonnette..., Col d'Allos..., Prads-Haute-Bléone...,  a 1800 m o a 2700 m (que les dues expliquen)... Sé on para. 

Vam passar-hi fa uns anys. Diria que l'avió ha d'haver topat amb la cara sud del massís de Les Trois Évêchés -dels Tres Bisbes, que ja és pega-; un massís d'un aire amb ressons pirinencs que culmina a la bonica Tête de l'Estrop (2961 m). Un cim que té la gràcia d'acollir a la seva cara nord la glacera més meridional dels Alps, l'agònic Glacier de la Blanche. Heus aquí el mapa del lloc:

La veritat és que m'havia mirat aquest cim amb carinyo, sobretot per les fenomenals llastres de gres que el constitueixen. Com no seguir el costum de falcar-ne una de dreta com a testimoni de pas. Seguint aquestes Flâneries us en fareu càrrec de quina mena de muntanya és La Tête de l'Estrop. És ben significatiu aquest "estrop", que en francès no vol dir res i sí en català i occità. Com va poder arribar aquest mot del món de la nàutica al cim d'una gran muntanya???

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Adoro els mapes i em costa molt desfer-me'n. Tot i que avui sento una terrible esgarrifança per l'espinada.

Galderich ha dit...

Quan les desgràcies succeeixen en llocs coneguts la tragèdia esdevé més propera. Si les víctimes poden ser els nostres veïns encara ens les sentim més a prop.

Veig que malgrat l'endreça encara has conservat les restes del teu naufragi vital al llarg dels cims d'arreu.

en Girbén ha dit...

Passis ànsia, Clidi, que no he llençat res important; i les grans endreçades són imprescindibles si no vols llanguir colgat pel passat.

Com no estimar els mapes? En desplegues un -avui aquest de la Barcelonnette- i ja hi ets; ja tens unes notícies del lloc -del seu text i context- d'una precisió impossible pel relat periodístic; per més vídeos que et posin.
Per cert, al vídeo queda clar on s'ha estavellat l'avió. I té el seu què que el terme geològic que defineix aquests rostos pelats i aixaragallats sigui "Badlands". Oi tant que en aquest cas ho han sigut de "dolentes"...

en Girbén ha dit...

Aquí, Galde, se m'han entortolligat els dos grans arguments de l'empatia que dius. Bé des del preciós llac d'Allos em vaig embadocar estudiant la veïna Tête de l'Estrop; i penso en els pares, ara que -per primera vegada- el noticiari mundial va ple del seu Llinars del Vallès.

I, de naufragi, res! Si de cas, acollidores illes de Nausica on fer peu. Exactament com diu Riba al seu Llatzer: "...campió sense palma de les vogues forçades:/ he anat a fons tres vegades/ i és nedant, nedant jo, que sempre m'he salvat."

Enric H. March ha dit...

Els mapes són plens de tardes fent camins de paper i imaginant mons. Són un acte notarial del nostre esperit aventurer.

en Girbén ha dit...

Imaginant, Enric, o, ben sovint -cada vegada més-, rememorant hores viscudes pels mons...
Però sí, d'acord, somiant possibilitats de paper... Tarda de festa plujosa? Què millor que entretenir-se creuant Anglaterra sobrevolant totes les etapes de la "Trans Pennine Trail"?