Un "sistema" de deu o dotze boques

Bondat de lloc i de pau antiga que s'hi respira! Una pau ja difícil de trobar, com difícils de trobar són els grans paratges per encetar; d'aquells on, si ets de mena exploradora, tot et sigui ofert de baix a d'alt; d'aquells on, davant el devessall, la feina sigui adreçar bé la llibertat. Perquè mira si se n'acumulen, aquí, de grans intrigues!
Fa poc he tornat al campament i he trobat l'Anna llegint com, dues hores abans, l'havia deixat (només unes passes més enllà, que el seu seguiment solar la fa rodar com una busca). Dues hores que, en el meu cas, han sigut d'un intens no parar; fins que, per saturació de troballes, he dit prou.
Tampoc és que m'hagi trencat la closca... Com que d'arguments de pes n'hi ha a cabassos, tan sols m'he dedicat a la cara sud i a la cresta d'un puntal innominat que tenim aquí al costat. Cinc minuts de plàcid passeig pel bosc d'altives pinasses i ja em saludaven un parell de "sauvatges" (de Capra hispanica) que han fet via per l'aspror calcària que a mi m'encuriosia.
Ara, després d'haver-me buidat, m'abeuro i faig un croquis aproximat de les meves divagacions pel migjorn d'aquest cim que he batejat com el Puntal de l'Eixam. ("Puntal" perquè, tot i no ser preeminent, vertebra la complexitat d'aquest espai des d'una posició central; i "de l'Eixam" per ser l'opció més segura de correcció toponímica en relació al context.)
 Ja es veu que la passejada ha sigut distreta i escabrosa: tarteres > feixa amb un sistema de coves desconegut amb deu o dotze boques > muret de IIIº > cresta i cim amb aèries panoràmiques > descens i nous murs > gran balma amb més boques i arc-finestra >; balma llarga sense pintures (que en aquest país mai se sap) > ullada al gran cingle de ponent > retorn suau pel bosc... I tot amb el fons del brogit de l'excepcional riu que no ens ha permès seguir "el programa"... Qui s'imaginava una avinguda semblant? 
Després, en un nou dibuix, miro de passar a net les anotacions del traçat de les galeries subterrànies. Quelcom ben aproximat i inexacte... S'entén que no acostumi a ser un afer solitari i precipitat això de resoldre una topografia com cal... (I, d'entrada, no cal exhaurir els llocs, cal permetre'ls-hi noves mirades. Penso en com xalarien  els experts veterans de l'espeleobloc prenent mides.) També podria ser que ja existís, que la meva pretesa descoberta ja aparegués impresa en el pertinent catàleg espeleològic provincial. No seria la primera cavitat descoberta i batejada més d'una vegada... Coses del seu tarannà discret i en negatiu. Ho hauré de consultar.
Com que l'eix general de l'espai és d'oest a est, i així les tardes s'allargassen, encara tinc temps d'escurar el ponent mirant de prendre un apunt de la cara oest del Puntal des del cim d'uns esqueis. Aquí és on s'acumula la feina: Un primer recompte de les grans boques badades a la franja que ratlla la muralla de punta a punta diu que en són més de vint... S'imposa trobar algú amb ganes d'obrir una via d'escalada que les enllaci..., un flanqueig de més de 200 metres per sota un mur de xorreres que faria les delícies de la canalla que preua l'impossible desplomat. Més feina!

Vivim al ritme del sol i així l'endemà, ben d'hora, ja estic fent un cafetó tot atalaiant amb el cataleju les possibilitats de la paret del davant, la rogenca (que de grans parets aquí n'hi ha, com a mínim, tres; o uns quants quilòmetres de roca verge... ) Feia quinze anys que no passàvem per aquest lloc tan intens  i no deixa de sobtar-me que tot aquest munt de roca encara romangui en l'oblid... I mira que és de bon accés: dues vegades he dormit al cim de la Roja, on s'arriba de pla per bona pista. Així de fàcil! No sé si a algú li pot plaure una mena de Montrebei (salvant les distàncies) d'ara fa quaranta anys. Ho dic per la pau i les possibilitats futures; d'entrada i per començar: totes..., de les més factibles, lògiques i clàssiques, a unes fissures d'escàndol, evidències d'una sacrificada continuïtat.