Fa vint-i-cinc anys...

Fa vint-i-cinc anys, amb l'amic Joan, vàrem haver de baixar dels cims resplendents quan els teníem ben a tocar.

No ho lamentàrem; sobretot després del miraculós nocturn al Col des Montets.

Demà, finalment, tornem als cims i a les valls arpetanes. I mantinc el neguit de poder comprovar la implacable retirada del glaç: Ja fa més d'una dècada que d'aquella cascada de seracs de Talèfre no en canta gall ni gallina... Veurem!

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Sort, company, i que els elements us siguin favorables!

Anònim ha dit...

Quina sort que no féssiu cim ...
Llegeixo a la biografia de Frison-Roche un comentari seu:
"Si, s'ha matat el somni. Mireu, s'ha pujat a l'Everest. Quin error! Ara ja no ens queda res per somiar ..."
Exagerat i una mica irònic, però crec que s'entén per on va, ja sabem que ell no va parar de buscar i trobar l'aventura.
Ja ens diràs ...

Records i sort,

Lluís

Ferran Guerrero ha dit...

Quina enveja company, passa-ho molt i molt be.