Comencem a orbitar per l'ECLÍPTICA

Com plau el moment en què engeguen de veritat els projectes!
10, 9, 8,
7, 6, 5, 4, 3, 2, 1...
Deu dies de cel, diürn i nocturn.
Comencem...





















Vaig descobrir l'existència del topòfon al molt recomanable THE MUSEUM OF RETROTECHNOLOGY, un gran calaix de sastre de provatures fallides; i vaig decidir fer-ne un. L'invent havia servit, en origen, per a moure's per l'estuari del Tàmesis amb alguna garantia quan hi havia boira espessa. Això durant la segona meitat del XIX. Al XX, amb l'aparició de l'aviació bèl·lica, va deixar de ser enfocat a cecs horitzons marins per apuntar, expectant, al cel proper. A la IIª el radar va arraconar-lo, i va ser oblidat. Fins ara que escoltarem el cel.












De grans cels n'hi ha hagut uns quants: el sumeri (llunyà origen del nostre), el maya, l'indi, el xinès... En uns versos antics trobo notícies del xinès:

"La constel·lació de la Corda de Jade s'esvaeix llunyana;
el fènix de ferro sembla enfilar-se als cels."


Del mateix Du Fu (712-770) m'agrada aquest altre poema nocturn:

AL MONESTIR FENGXIAN DE LONGMEN

Fa un temps vaig conèixer el Monestir;
el visito de nou per a fer-hi nit.
La música del buit sorgeix del sot obac;
claror de lluna es filtra entre els pins.

Diria la volta celest recolzada als estels;
dormir entre núvols m'ha refredat la roba.
Sorprès, escolto les campanes del matí.
Ha despertat el meu esperit com ho ha fet el meu cos?


Podríem fer-ne una ajustada versió actual i propera:

A L'OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE CASTELLTALLAT

Fa un temps vaig conèixer l'observatori;
...


¿Com pot sonar "La música del buit" ?
O ¿Com la sentiran la NIKKA i el SANTIAGO?

7 comentaris:

sarah ha dit...

De ben segur que aquesta aventura serà tot un èxit. Us desitjo molta sort a tots els integrants del projecte.

Música del buit? uhmmm quina idea més encisadora... a mi em suggereix una profunda pau d'esperit... potser no es pugui fer millor música que aquesta...

lisu ha dit...

Potser només amb la música es poden transmetre les sensacions, emocions i sentiments que et produeix mirar a l'immensitat del cel. Recordo especialment les nits de bivacs a muntanya, on no et vols adormir per anar-te integrant amb l'espai que t'envolta. La música del buit ha de sonar divinament.

sarah ha dit...

Ostres! gairebé he oblidat la sensació d'infinita calma que tenia les nits que dormia tot fent bivac... fa molt de temps que no ho faig, això, i el comentari d'en Lisu m'ha fet venir ganes de repetir l'experiència... hi ha tantíssima poesia en el cel nocturn, foravial, lluny de qualsevol nucli civilitzat... :))

en Girbén ha dit...

He afegit els enllaços amb els Myspaces de la Nikka i el Santiago. Així se'ls podrà escoltar com cal.

Gràcies pels ànims, Sara. L'entusiasme amb què iniciem la part decisiva del projecte -la compositiva-, és el millor dels auguris.
La cantarella d'un torrent, l'udol d'un mussol, el frec del vent als arbres, unes esquelles... la música nocturna dels bivacs, la íntima immensitat d'aquest temps alentit a l'espera de l'alba,... Què us he de dir!
Mai a cap poesia com a la clàssica xinesa s'ha cantat tant a aquestes nits superiors.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sort, molta sort!

jaume ll ha dit...

Quina experiència més singular!
Em sembla que hi ve a tomb la coneguda estrofa de Fray Luís de León:
Traspasa el aire todo / hasta llegar a la más alta esfera / y oye allí otro modo /de no perecedera / música, que es la fuente y la primera.
Us desitjo que sigui profitosa aquesta aventura pitagòrica.

en Girbén ha dit...

De sort, de fortuna, ara crec tenir-la tota. No és usual que somnis tan alts s'acabin acomplint.
Aquí el magnífic equip eclíptic ho és tot.
Que ajustada la coneguda estrofa que desconeixia!
I esmentar als pitagòrics ve prou al cas: no sols van inventar la filosofia com a mot, creien que la vida més excelsa de totes era la teorètica, la de la contemplació a tothora de la bellesa del món, la de l'audició permanent de l'harmonia del cosmos.

Mirarem d'escoltar tal harmonia.